Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
De confinaments i Coronavirus. La desinformació com a eix del relat
16/08/2020 Agustí Barrera

En la guerra serviu-vos de l’engany,

com a una de les armes més potents,

per a batre  l’enemic

Sunzi (512- 496 aC). L’art de la guerra


Poques vegades com en el cas de  la informació sobre el Coronavirus, la intoxicació, la manipulació, el ball de xifres sobre morts, infectats, i les mitges veritats que repetides monòtonament esdevenen veritats oficials, havia arribat als nivells que estem patint. S’ha parlat d’una informació totalment mediatitzada, com en temps de guerra, perquè s’ha fet un relat bèl·lic, amb els uniformes sortint a la TV, quan el que calia eren bates de sanitaris i equips de protecció individuals EPI.

D’ençà del mes de març, hem vist com nombroses decisions preses per suposadament combatre el virus, obeïen més a criteris polítics i econòmics que sanitaris, sobretot els adreçats a generar una situació de por generalitzada, mitjançant l’amenaça d’un nou confinament, creant una situació d’histèria col·lectiva, que ben segur, no ajuda a mantenir la salut mental de la població.

Recordem les declaracions a primers d’abril d’Antonio Simon director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias (CCAES), on deia que la millor màscara era la distància, dies després, sembla que per pressions polítiques, va recomanar l’ús de la màscara, no podem deixar de tenir la sensació d’una mascarada, on el Coronavirus s’aprofita com una peça més i en el tauler d’escacs, per a dur a terme una gran operació de control social per a restringir drets llibertats, i  així poder caminar cap a un model econòmic més favorable a les elits financeres i, contrari als interessos de la majoria.

 

El sistema sanitari i les retallades

Els vençuts van retrobant-se soldats

Carles Riba (1913-1959)

Se’ns ha dit i repetit fins al cansament que era fonamental no col·lapsar el sistema sanitari, però el sistema sanitari estava saturat d’ençà de les retallades que va aplicar el Govern d’Artur Mas el 2011. A Catalunya la despesa social va disminuir en 5.538 milions €, pel que fa a la despesa sanitària  va disminuir de 9.875 a 8.290 milions € en quatre anys. Aquestes retallades van afectar tant el nombre de treballadors sanitaris,com el de llits hospitalaris, o l’augment de les llistes d’espera.

Les retallades practicades pel binomi A. Mas i Boi Ruiz,(aquest darrer director general  de la Unió Catalana d’Hospitals, patronal del sector sanitari privat i alhora Conseller de Sanitat el 2010) entre els anys 2011 i 2015 van suposar que el nombre de sanitaris es reduís de 76.306 a 73.899, mentre que el nombre de llits hospitalaris van baixar de 14.072 a 12.902. Les llistes d’espera lògicament es van disparar. No hi havia diners per a la sanitat pública, però sí per a rescatar Bancs i autopistes.

Així, segons les dades de CatSalut, la llista d’espera per a intervencions quirúrgiques el 2012, era de 70.814 pacients, el 2013, de 75.075 pacients el 2014, de 57.191 pacients, el desembre de 2015, 153.103 pacients, el juny de 2016, 161.735 pacients. Un de cada 4 catalans que està en llista d’espera triga mig any o més a entrar a quiròfan. A Catalunya està acceptat un temps d’espera de 146 dies. De l’anàlisi de les xifres, podem dir que el sistema sanitari estava col·lapsat per efecte d’unes retallades que foren denunciades pel mateix personal sanitari, atès que empitjorava les seves condicions de treball i el nivell d’assistència als pacients.

De debò que la sanitat, que vol dir la vida dels nostres éssers estimats es mereix aquest tracte ?

Vull recollir les preguntes que en una carta al diari el Punt –Avu (08/08/2020)  a la secció de, El lector escriu feia Pol Amat, quan deia,  Em pregunto si confinar una població a 40 graus a casa, sense poder sortir, amb els banys tancats, no és constitutiu de delicte contra la vida, contra les persones, contra la ciutadania, contra la salut, contra la decència, contra la dignitat, contra la cultura.

Em pregunto si tancar els Casals, els bars, els Ateneus on la gent esreuneix i troba, no és un acte contra la societat. Em pregunto si tancar els centres culturals no és un acte contra la població.

Crec que en un exercici de reflexió crítica, hauríem de respondre a les preguntes

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid