Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Joan Grassot i Grivé, la lluita per l’ideal

A 80 anys del seu extermini al camp de Mauthausen (Gusen 31/03/1941)

04/02/2021 Agustí Barrera

Amb aquesta breu nota biogràfica volem recuperar de l’oblit a J. Grassot, el militant de la Unió Socialista de Catalunya (USC), i després del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el representant d’aquest partit al Comitè Popular Antifeixista d’Arenys de Munt, el regidor de transports del  02/12/1936 fins al 09/01/1937,i de transports i cultura  des de la darrera data fins el 21/10/1937. El 17 de setembre és mobilitzat i s’incorpora a l’Exèrcit Popular de la República. 

Joan Grassot, barceloní de naixement, s’emmaridà amb l’arenyenca d’amunt Esperança Roig i Ordeig, tingueren dues filles la Núria i la Ramona. Fou un pobletà com nosaltres que ben segur que passejà per la Riera, o admirà la bellesa del paisatge tot caminant fins a Sobirans.

Creiem que és un acte de justícia històrica, més ara amb un Ajuntament  amb presència de la CUP, que el poble d’Arenys de Munt el recordi com a representant del poder local, com un arenyenc exterminat per la seva coherència política en la lluita antifeixista en defensa dels interessos de la majoria del poble català. El diumenge 30 de juny de 2002, el MAPA amb la col·laboració de l’Ajuntament i la participació de la seva filla Ramona, celebrà un acte  d’homenatge i record a J. Grassot. Ara quan fa 80 anys del seu extermini, pensem que caldria un reconeixement institucional al seu sacrifici.

A la fitxa de deportat de Joan Grassot, reproduïda al llibre de Montserrat Roig: Els catalans als camps nazis. pàgina 396.edicions 62. Barcelona.- 1977. Hi consta:

Grassiot Grivé, Joan. 12.8.09

St?  9.8.40    M.3582   21.1.41 G. 9322  +31.3.41 G

Esposa: Esperança Roig Ordeig, C/ Sant Pau, 8. Arenys de Munt

Arriba a Mauthausen el 9 d’agost del 1940, el seu número de deportat és el M. 3582, traslladat al  subcamp de Gusen  a 4 Km,  el 21 de gener del 1941, el 31 de març del 1941, 7 mesos després del seu ingrés es produeix la seva mort.

Aquesta nota forma part d'una biografia d'unes 30 pàgines i escaig, que recull les intervencions de J .Grassot com a regidor en els Plens de l'Ajuntament del poble.

Passem pàgina a l’horror i la crueltat dels camps d’extermini, però intentem entendre per què es van produir, només així, podrem evitar que es tornin a repetir.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid