Tots coneixem la figura de l'altíssim diplomàtic enviat per algun estat totpoderós als punts més oposats del planeta, en avió especial envoltat del seu «staff» de col·laboradors tècnics, en secretes missions superdelicades, imprescindibles –diuen– per mantenir l'equilibri mundial. És una persona cultíssima, de maneres fines i educació refinada, de dits tendres i moviments suaus i untuosos. Somriures per tot arreu. Inclinacions de cap per totes les cancelleries. Còctels i balls. Besa la mà de les dames. Aquest personatge té a les mans els destins del món i tan aviat signa una fabulosa venda d'armes com un tractat de pau...
Hi ha la contrafigura de l'obrer de la construcció, innominat; que vesteix sempre brut i menja d'entrepà o de carmanyola. Té les mans grosses i aspres, esquerdades pel contacte del ciment. La seva pell dura està adobada pel sol de l'estiu i el vent gelat de l'hivern. Aquest matí s'ha aixecat a les quatre, abans d'hora. S'ha ficat, amagada al camal dels pantalons, una barra de ferro. «Tant de bo no em vegi obligat a usar-la!» –pensa–. I ha sortit avui, no per treballar, sinó per unir-se a un piquet de vaga. Van els quatre companys, d'obra en obra, animant els altres obrers a suspendre el treball. Alguns s’hi resisteixen. Se'ls crida. Potser caldrà ensenyar la barra de ferro... «No ens han pagat el sou extra de Nadal, la paga no cobreix les nostres necessitats».
Pregunto: ¿quin dels dos personatges treballa millor per la pau?
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
