Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Amnistia assenyada o amnistia tràgica

Article de Lluís Maria Xirinacs publicat al diari Mundo Diario, a la secció "Diario de un senador", el 6/10/1977. Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

29/09/2020 El fil roig
Lluís M. Xirinacs: "Amnistia assenyada o amnistia tràgica" Lluís M. Xirinacs: "Amnistia assenyada o amnistia tràgica"
L'amnistia està com brasa roent. No sé si ningú ha filosofat prou sobre la imperiosa necessitat inconscient que de l'amnistia té el poble pla. El poble vol pau de veritat. I sap, per instint, que l'amnistia és la pacificació. I vol una amnistia tal que esgoti d'una vegada les campanyes i les estretes concessions hagudes fins ara. Jo crec que és la cosa més demanada en aquests últims anys. A nivell de consciència la cosa és molt més confusa. Uns la volen així i altres aixà. En aquests dies s'està produint un fet altament perillós. Els presos i els partits més radicals d'esquerra estan demanant amnistia total per a presos polítics i socials. Presons buides. En canvi, els partits parlamentaris han presentat al Congrés uns projectes que, al cap i a la fi, obliden totalment els presos socials. Són UCD, PSOE-PSC, PCE-PSUC i la minoria basco-catalana. Sembla estrany que tractant-se de satisfer un desig col·lectiu de pacificació, les posicions estiguin tan distanciades i tan poc pacificants.

Penso que cada tendència té el dret i, potser, el deure de dir la seva. El que m'horroritza és el diàleg de sords, l'olímpica ignorància de les dues tendències.

Guanyaran els forts si no s'hi posa remei. I tindrem una amnistia política en sentit estricte, amb les presons inundades de desesperació. Mai no he cregut que els poders fàctics concedissin el buidatge total de les presons. Però perquè no som tots una mica més sensats? El franquisme va carregar amb un sever plus de repressió la delinqüència social. Just és, doncs, despenalitzar els perjudicats.

A la nostra campanya d'amnistia, que es realitza aquests dies, vam demanar un indult de sis anys com a mínim pels presos socials, com a compensació de l'excés no democràtic de repressió de la dictadura. I demanem que se suprimeixi la Llei de Perillositat Social i es corregeixin el Codi Penal, la Llei d'enjudiciament criminal i el Codi de Justícia Militar, per col·locar-los a l'altura de les ordenacions europees.

Crec que és quelcom sensat i pacificador en la mesura del possible. La meva intenció no és que es resolgui la presó i s'enredi el carrer o que es pacifiqui el carrer i s'ompli de sang la presó. Sinó que es resolguin en pau carrer i presó.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Rànquings
  1. Les biblioteques de Barcelona convoquen vaga indefinida per denunciar precarietat i manca de reconeixement
  2. Acció antimonàrquica contra la presència militar a l’Expojove de Girona
  3. Tortosa acull el 23 d’abril una mobilització conjunta per la llengua amb el Correllengua Agermanat i Sant Jordi
  4. Commemoracions de l'assassinat dels germans Badia
  5. "El català no és una opció, és la nostra manera de ser al món"
  6. La tercera jornada del Correllengua Agermanat culmina a Lleida i Barcelona en un doble clam per la llengua
  7. El baix relleu del Tibidabo que recorda la proclamació de la República Catalana torna a reivindicar-se com a símbol de memòria
  8. 25 d'abril de 1707: 319 anys de resistència
  9. Un llampegueig de la història de les germanes Serra
  10. Sant Jordi per la Llengua mobilitzarà cinc ciutats sota el crit “És l’hora d’actuar pel futur del català”
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid