Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Liberalisme, llibertat i llibertaris

Article de Lluís Maria Xirinacs publicat al diari Mundo Diario, a la secció "Diario de un senador", el 7/2/1977. Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

13/08/2020 El fil roig
Lluís Maria Xirinacs: "La mort, defensa de classe" Lluís Maria Xirinacs: "La mort, defensa de classe"
Cal desenganyar el gran públic i fer-lo baixar dels núvols. Aquest públic sofert que va suportar quaranta anys de dictadura, estava profundament il·lusionat amb els nous vents de democràcia. Diverses vegades, en aquesta columna, he contraposat democràcia amb rostre humà a la democràcia salvatge que ens vol ser imposada des de països poderosos. No és el mateix liberalisme que llibertat. I la manca de llibertat que amaga el liberalisme ha produït l'aparició dels llibertaris. L'atemptat de la Scala de Barcelona, (no sé si amb fonament o no, perquè en aquest país mai se sap res de cert en matèria d'atemptats, tot i que consolem-nos, sembla que tampoc els nord-americans no sabran mai qui va matar Kennedy), va provocar que totes les ires del nou estat liberal caiguessin sobre els llibertaris.

Per si de cas, quan ens referim a les llibertats concedides per la democràcia occidental, que és la que ens estan donant, parlem de llibertats formals. I el gran públic ha de saber que l'única raó de la concessió d'aquestes llibertats és la necessitat del lliure mercat per trencar els compartiments estancs, econòmics i socials, heretats del feudalisme, i que impedeixen els grans negocis que passen per sobre de tota frontera. Primer l'imperialisme i ara l'internacionalisme (multinacionals) capitalista necessiten que tota persona pugui moure’s com vulgui, perquè ells els poderosos puguin moure’s com vulguin.

Pere Calders subratlla que a la Constitució mexicana figura que cada Estat de la unió és lliure i sobirà, sent així que els estats mexicans no coincideixen amb veritables nacions i que, en canvi, a Espanya ni es pot somiar en què cada nació que la compon s'afirmi com a estat lliure i sobirà.

Que recordi aquest sofert gran públic, que assisteix atònit al debat constitucional sobre les regions, nacionalitats o nacions, aquest consell a governants: «No donis mai la condició d'Estat lliure i sobirà a la nació que realment la necessita». La democràcia liberal és així.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Rànquings
  1. Convocada una manifestació a Sabadell per defensar el riu Ripoll de l'especulació urbanística
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  4. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  5. "La Flama" dedica la seva biblioteca a Joan Rocamora, referent de compromís, cultura i llibertat
  6. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  7. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Els sindicats convoquen una concentració davant la Conselleria d’Educació en plena negociació de la vaga indefinida
  10. Quan la política deixa de pensar el país
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid