L'Estatut de Catalunya havia d'anar a Madrid en forma comminatòria. O s'accepta—no pas aprovar—íntegre, sense discussió ni regateig—era l'Estatut de tot un poble, i un poble no pot admetre escarnis a la seva voluntat—o bé Catalunya es recollia en si mateixa i proclamava la República catalana, disposada a defensar les seves llibertats amb les armes a les mans... com Polònia, com Irlanda, com Bohèmia, com Sèrbia, com totes les nacions que sense haver escrit versets com allò tan bonic sols per a cantar de
poble que mereix ser lliure
si no li ho donen s'ho pren
han sabut jugar-se la vida per la llibertat nacional.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org
