Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En el 80è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador, veterà independentista i militant Poble Lliure. Membre del Grup d’Historiadors Jaume Compte

20/09/2020 Memòria històrica

El que ja sabíem d’un procés enrocat

Un any més, en arribar aquesta data del 15 d’octubre, en un exercici de memòria nacional, recordem el crim d’Estat que va representar l’afusellament del President del Govern català Lluís Companys, i la participació que hi tingueren els governs espanyol, francès i alemany.

Suposem que enguany, com altres anys, la petició de reparació, justícia i  veritat, sobre el cas de Ll. Companys, feta per les institucions i el poble de Catalunya, tindrà com a resposta el silenci de l’Estat espanyol.

Enguany la Comissió de la Dignitat ha lliurat una carta a la ministra de Defensa, .M.Robles, en la qual se li demana que el Govern espanyol i l’exèrcit facin “un acte de reconeixement i reparació” per la seva responsabilitat en l’afusellament de Lluís Companys. Alhora, es reclama un acte de penediment per les més de 66.000 causes que es van instruir en els Consells de Guerra celebrats a Catalunya, que van ésser anul·lats el 2017, per la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Els governs francès i alemany, en un acte de responsabilitat política, han demanat perdó pel segrest del President Ll. Companys en territori de l’Estat francès i el posterior lliurament a l’Estat espanyol. Un cas semblant seria el de Joan Peiró i Belis (1887-1942), Ministre d’indústria (1936-1938) en representació de la CNT, afusellat al Camp de Tir de Paterna, junt amb sis  anarcosindicalistes,  el 24 de juliol del 1942. Hauríem de parlar de tants i tants d’altres afusellats, que resten anònims, en els fitxers de l’exèrcit o la policia.

Volem recordar que en data del 13/08/1990, el President de la República Francesa, F. Mitterrand, adreça una carta al batlle de la Vajol, qualificant d’assassinat la mort del President Ll. Companys. Així mateix, el Conseller alemany Helmut  Khol, el 15/10/1995, transmeté una carta al President de la Generalitat on deia, en ocasió del 50è aniversari de l’execució del President Ll. Companys pel règim franquista, el govern i el poble d’alemanya dolguts per la participació d’institucions alemanyes en aquell acte, comparteixen el sentiments dels catalans i consideren Ll. Companys com un dels màrtirs més insignes de la democràcia i la llibertat.

Aquest acte de desgreuge que feien els governs alemany i francès no ha  trobat cap ressò a l’Estat espanyol, la resposta fou un silenci eixordador. Abans  d’aquestes declaracions oficials, l’any 1984, un grup de patriotes va impulsar el Grup per a l’Anul·lació del procés al President Ll. Companys (GAPPC). El Grup va enviar una carta adreçada al President de la Mesa del Parlament el (25/13/84), on es demanava, que es dicti sentència, anul·lant la dita causa, contra un acte de lesa injustícia rehabilitant la seva memòria.

Els membres del Grup no formaven part de la política oficial, la petició fou rebuda amb “simpatia” per la classe política i enterrada en un calaix durant força anys, potser “no tocava”.

Noves aportacions sobre el segrest del President Ll. Companys, provinents d’arxius desclassificats

Entre el març i l’abril de  2019,  l’historiador Xavier Juncosa va poder estudiar al Service Historique de la Defense, situat a Vincennes  (https://www.ara.cat/cultura/Informes-delscontraespies-francesos-Barcelona_O_2499950128.html)  els documents del contraespionatge francès a Barcelona, que han permès avançar en el coneixement del segrest del President Ll. Companys i el seu context polític. Els documents recentment desclassificats, ens diuen que l’organització de la Falange ( FE-JONS) a París, estava formada per dos grups, el primer tenia la seu a l’ambaixada espanyola, amb els agents  Aparicio, Urraca i Velilla, rebia les ordres directament de la Falange de Madrid.

El segon grup estava dirigit per Tomás Gómez Pin, (un exsacerdot) cap de l’espionatge espanyol al servei dels alemanys, tenia la seu al consolat espanyol. Estava adscrit al l’Estat Major de l’exèrcit . Aquest grup tenia com a tasques el control de les activitats dels exiliats republicans, la delació de francesos gaullistes, de jueus, el robatori dels béns d’aquests, i l’organització de societats comercials que treballin pels alemanys. Fou aquest grup el que organitzà el segrest i lliurament del President Ll. Companys a l’Estat espanyol, així com dels diputats del PSOE, Julián Zugazogoitia i Cruz Salido,  afusellats a Madrid.

Segons aquests documents, seria, doncs, Tomàs Gómez Pin el responsable de la detenció del President Ll.Companys, amb la col·laboració de  la Wehrmacht. Així, el paper del policia Pedro Urraca Rendueles, seria el d’haver portat detingut el President Ll.Companys des de París fins el Pont d’ Irun- Endaia, on fou lliurat a la guardia civil.

Amb l’eliminació dels dissidents polítics, afusellaments, empresonaments, multes, desterraments, violència física, la dictadura feixista pretenia esborrar les conquestes obreres i nacionals aconseguides en el període de la Generalitat Republicana (1931-1939). Amb l’afusellament del President del Govern català es volia eliminar el símbol de la Catalunya Republicana i Popular, el seu assassinat fou el tret de sortida ‘d’un procés de genocidi cultural, d’espanyolització dels nostres referents. Sortosament al llarg de la història hem superat molts intents d’anorrear-nos com a nació i classe treballadora. Catalunya, com a nova au Fènix, sempre reneix de les suposades cendres,  on la volien colgar els seus il·lusos enterradors.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid