Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
315 anys després la monarquia borbònica segueix reprimint els llaços grocs

Avui fa 315 anys els borbònics van executar dos veïns de Molins de Rei per dur el llaç groc i van obligar a dos veïns del poble a caminar per sota dels cadàvers

19/06/2020 Memòria històrica

El 19 de juny de 1705 (avui fa 315 anys)  els borbònics van executar dos veïns de Molins de Rei per dur el llaç groc i van obligar a dos veïns del poble a caminar per sota dels cadàvers. Tot va començar el Sant Jordi de fa 315 anys (cal tenir en compte que la festa de Sant Jordi se celebra a Catalunya des del segle XVI ja que des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya) quan el virrei borbònic a la cort de Madrid informà que : “El anhelo con que se esperan las armadas enemigas, a que estos naturales llaman la Redención, y los capuchinos a los ingleses, y la demostración de haberse celebrado el día de San Jorge, nombre del príncipe de Darmstadt, con ponerse más de dos mil personas de esta ciudad (Barcelona) la divisa de una cinta amarilla en el sombrero, que es el color del príncipe, como lo han ejecutado en la de Vique (Vic).”.

El groc era el "color del príncipe" Jordi de Darmstadt (Darmstadt era ex-lloctinent de Catalunya i Governador de la recentment conquerida Gibraltar) i els colors dels Àustries eren el groc i el negre. A més a més el llaç groc feia desenes d'anys que s'usava a Anglaterra (aliats dels catalans austriacistes). La "manifestació austriacista" amb llaços grocs "antiborbònics" durant la diada de Sant Jordi de l'any 1705 provocà que Felip V publiqués un ban castigant amb la pena de mort qui portés algun llaç o cinta de color groc (de fet hi ha diverses execucions documentades d'acusats de portar el "llaç groc").

En un article publicat l'any 2017 a El Punt Avui s'explica que el 28 de maig Felip V va manar publicar el ban i que "El primer penjat per portar cinta groga ho va ser tres dies després de publicat el ban: “El día 31, se aorcò un paysano por llevar un listòn amarillo en el sombrero.” També el 19 de juny es van executar dos veïns de Molins de Rei: “Mandò Velasco ahorcar a dos Moços de Molins de Rey por hallarles fuera de la ciudad, y llevar cintas amarillas, y a dos muchacos mandò passar bajo la horca”. Va fer passar dos nois per sota dels dos executats, que serien parents d’ells, era una mesura despietada i difícil d‘imaginar en un cap assenyat.".

Un altre cas semblant que ja havia estat documentat en un article publicat fa uns anys a la pàgina web del Memorial 1714 va passar el 27 d'agost quan es va executar a dos miquelets per portar llaços gorcs “… de estos el uno hera de Barzelona y el otro de Vique, y haviendomelos trahido a las onze de la mañana, a las seis de la tarde ya estaban ahorcados, y colgados al pescuezo sus sombreros con las zintas amarillas…” .

Al document "recopilación de lo acaecido en la guerra de sucesión" es pot llegir "...porque esparcían sus máximas en corrillos y contínuas tertulias desbaratando la pasión, que les hacía vivir ya no bien hallados, al parecer, en la quieta libertad que poseían, porque ya sólo atendían a su aduladora idea de que podían vivir con más anchuras. En esta situación publicaban su parcialidad adornándose con el color amarillo .../... y creando discordias entre las familias alineándose unos a un Príncipe y otros a otro.".

Així doncs sembla que la "guerra contra els llaços grocs" i les "discordias entre las familias" ve de lluny. De Felip V a Felip VI.

Valora
Rànquings
  1. Poble Lliure llança la proposta d’aplegar les forces de l’independentisme d’esquerres
  2. Dues mobilitzacions a l’Hospitalet contra la visita de Felipe VI en ple centenari imposat pel PSC-PSOE
  3. Xirinacs i la força de plantar-se: 1975 i 2017, la mateixa lliçó
  4. 40è Aniversari de la mort de l'independentista i comunista Quim Sànchez
  5. 50è aniversari de la plantada de Xirinacs per l’amnistia
  6. Protestes i crítiques a Girona per l’acte de la Fundació Princesa de Girona amb presència d’Illa
  7. L’estat espanyol reconeix Txiki i Otaegi com a víctimes i anul·la el seu Consell de Guerra
  8. Una cita per pensar el futur del país sota l’horitzó de la ruptura
  9. Nova protesta de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) davant la seu de la Generalitat
  10. En memòria de Glòria Aguilera, companya i referent
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid