Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Imposició lingüística
Diari de Balears recull 10 exemples de com s'imposa avui el castellà a les Illes

Aquest mitjà recorda que, avui, a les Illes Balears, hi ha vigents més de 500 normes (amb les corresponents sancions) que regulen i imposen l'ús del castellà.

28/09/2020 Llengua

Diari de Balears ofereix un recull de deu exemples, però, en realitat, afirma que se'n podrien recollir milers.També recorda que que, avui, a les Illes Balears, hi ha vigents més de 500 normes (amb les corresponents sancions) que regulen i imposen l'ús del castellà.

A més a mñes, remarca que des de fa més de 300 anys, l'administració de l'Estat espanyol ha imposat la llengua castellana amb mètodes i discursos molt diversos, però mai ha defallit en el seu intent de substituir la llengua pròpia de les Balears, la llengua catalana, per la llengua que des del poder polític es considera que ha de ser l'hegemònica (i pràcticament única): la llengua castellana.

Com s'imposa el castellà avui a les Illes Balears?

1 - A punta de pistola

Els cossos i forces de seguretat de l'Estat (Policia espanyola i Guàrdia Civil) són agents actius d'imposició permanent i sota coacció de la llengua castellana. Hi ha centenars de casos documentats, dels quals només un percentatge molt baix són denunciats públicament. L'exèrcit espanyol també imposa a punta de pistola el castellà, per terra, mar i aire.

2 - Xantatge als jutjats

Qualsevol persona que s'hagi mogut pels diversos departaments de l'administració de justícia sap que s'hi viu una autèntica immersió en castellà. Els responsables d'aplicar la Llei són els primers en incomplir-la quan aquesta protegeix els drets dels qui opten per usar el català. I encara més greu: no són pocs els jutges (i altres funcionaris) que d'una manera més explicita o no tant, fan arribar a advocats i ciutadans que l'ús de la llengua catalana podria perjudicar els seus interessos.

3 - O parles castellà o ho pagaràs amb la salut

I si parlam de xantatge, com se n'ha de dir del que fan alguns metges i altres sanitaris (en aquest cas un sector minoritari) que, de manera directa, diuen als pacients, alguns dels quals monolingües catalanoparlants, que o els parlen en castellà o no els podran atendre correctament i el diagnòstic podria ser equivocat?

4 – Impedim que la gent aprengui català i després al·legam que hi ha gent que no l'entén

Als discursos públics contraris a que els nouvinguts puguin aprendre la llengua pròpia de les Balears, sota pretext de que «no s'ha d'imposar» s'hi acompanya la pràctica que no es programen prou cursos i prou sistemes perquè els qui vulguin aprendre català tenguin un accés fàcil, ràpid i econòmic al català. Avui mateix a les Illes Balears hi ha milers de ciutadans que voldrien aprendre català i no tenen suficient oferta. I avui, a les Illes Balears, membres del mateix Govern que no ofereix prou mecanismes per aprendre català justifiquen que s'ha d'emetre informació en castellà perquè hi ha ciutadans que no entenen el català.

5 - El model lingüístic a l'ensenyament no lliga amb els resultats

I si parlam d'ensenyament s'ha de ressaltar que en aquest àmbit es produeix un misteri ben curiós, gairebé una paradoxa còsmica. Hi ha alumnes que després de fer part o tota la vida escolar a centres d'ensenyament de les Illes Balears no dominen la llengua d'aquesta terra. Si tenim en compte que, en teoria, un mínim del 50% de l'ensenyament que han rebut és en català, la situació que es produeix és materialment impossible. Per tant cal concloure que hi ha centres on no es compleix la normativa vigent.

6 – Governants que desobeeixen la Llei i conviden, amb el seu exemple, a menystenir la llengua catalana

Un dels casos més cridaners i significatius de com s'imposa el castellà a les Illes Balears és el de representants institucionals i governants que, tot i que la normativa vigent és molt clara quant a usos lingüístics en exercici del seu càrrec, practiquen la desobediència i quan se'ls retreu la seva actitud a ells o als seus companys, aleshores es practica un relativisme que només s'aplica en aquestes circumstàncies. Fins i tot practiquen la desobediència els qui, en altres casos de desobediència, justifiquen que sigui reprimida amb la presó.

7 - «No has de menester el català per a res»

De la suma dels casos anteriors se'n deriva una idea gairebé supersticiosa, que arriba als nouvinguts des del primer moment: «No has de menester el català per a res, no cal que l'aprenguis». Els qui la repeteixen, fins i tot els que ho fan des d'una postura de suposada bona voluntat, no són conscients de fins a quin punt es tracta no només d'un mal consell, sinó d'una consigna classista: malgrat tot, l'ascensor social a les Balears continua funcionant (també) en català. Per tant, és possible que per ser un immigrat perpetu dedicat a sobreviure, no s'ha de menester aprendre català. Per ser un ciutadà de ple dret, sí.

8 – Supremacisme castellà

Tot i que al segle XXI, en el món, es va estenent la idea que la diversitat lingüística és positiva i que totes les llengües són igual de dignes. Des de l'espanyolisme es continua mantenint que el castellà és més important que el català. Aquesta idea es repeteix constantment pels funcionaris estatals i pels seus altaveus mediàtics. A això, cal afegir que, des de fa segles, l'eix central i el factor de cohesió de l'espanyolisme és la catalanofòbia.

9 – Bilingüisme discrecional

Tot i que a les Illes Balears s'hi parlen més de 150 llengües diferents, l'única llengua no pròpia que té consideració d'oficial és el castellà. Això és usat pels partidaris de l'extermini del català com un arma totalment discrecional: si podem ho feim únicament en castellà i si no, jugam el comodí del bilingüisme, fins i tot en situacions absolutament absurdes i en la majoria de casos no reglades.

10 - Els mitjans de comunicació 'normals' i la 'reserva índia'

Els mitjans de comunicació són essencials per a la pervivència de qualsevol llengua. A les Illes Balears més d'un 90% dels mitjans disponibles són en llengua castellana. Els fets en català no arriben al 5%. Tot i amb això, hi ha qui permanentment qüestiona que IB3 sigui en català, en canvi no diuen res de que TVE en ple segle XXI no oferesqui l'opció de poder triar idioma en la ficció. Però el mateix Govern tracta com a mitjans 'normals' els fets en castellà i com una reserva indígena els fets en català. Afegim-hi que l'Ajuntament de Calvià infringeix, a consciència, la llei amb els seus mitjans de comunicació.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid