El 3 de juliol de 2018 va morir Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942) militant l'independentista, filla de l'historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols, i germana de Blanca Serra i Puig i de Josep de Calassanç Serra i Puig.
El seu activisme polític i cultural s'inicià al Front Nacional de Catalunya (FNC), a partir del qual un grup de joves van fundar el Partit Socialista per l’Alliberament Nacional (PSAN), d'arrel marxista, i anys després el PSAN-Provisional, una organització més clarificada que donaria lloc a Independentistes dels Països Catalans (IPC). També fou impulsora dels Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i, a principi dels anys 90, de l'Assemblea d’Unitat Popular (AUP).
A causa del seu compromís militant va patir la repressió en nombroses ocasions, i va formar part d'estructures clandestines durant la dictadura franquista i durant els anys posteriors a la mort física del dictador Franco. El febrer de 1977 va ser detinguda junt a la seva germana Blanca amb l'acusació de col·laborar amb ETA-pm; i encara el 1980 va tornar a ser detinguda durant cinc dies a la Direcció General de Seguretat. El desembre de 1981 fou detinguda novament i torturada durant la "caiguda" de militants d'IPC i de Terra Lliure.
El desembre del 1982 va tornar a ser detinguda, junt amb 4 militants més dels CSPC/IPC: la seva germana Blanca, la Mait Carrasco, en Carles Castellanos i la Teresa Lecha, tots acusats de “apologia de la rebelión” per portar una pancarta amb el lema “Independència” en una manifestació contra la LOAPA.
Investigació i Història al servei del Poble català
Eva Serra es va llicenciar en Hisòria el 1967. Ha treballar en diverses editorials com Salvat, Edicions 62, i a la Gran Enciclopèdia Catalana, junt a un grup de treballadors intel·lectuals que forniren el moviment independentista durant les següents dècades. El 1970 al 1975 va passar a treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i posteriorment a la Universitat de Barcelona. De 1991 a 1997 treballà a la Universitat Pompeu Fabra fins que tornà novament a la Universitat de Barcelona.
En aquest sentit, Eva Serra ha estat una de les figures més destacades de la historiografia catalana actual. Ha destacat en la investigació de la història agrària de Catalunya dels segles XVI i XVII i la història política, jurídica i de les institucions catalanes d’aquestes segles.
Durant anys ha impartit formació i seminaris als cursos d'estiu de Rosa Sensat i de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, i des del 2002 és membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
El 2008 va rebre el Premi Justícia de Catalunya juntament amb el degà dels jutges de Lleida Eduard Enrech i Larrea.
