Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge
Acte a Mataró d’homenatge i record a Eva Serra
22/01/2019 Política

Dijous 24 de gener, a les 19h del vespre, a la Sala d’Actes de Can  Palauet de Mataró, els col·lectius Poble Lliure, La Forja, SEPC i la  CUP, amb la col·laboració del Grup d’Historiadors Jaume Compte,  organitzen un acte públic d’homenatge a Eva Serra i Puig, historiadora i  militant independentista d’esquerres, que va morir el 3 de juliol de  2018.

A l’acte hi intervindran Blanca Serra, germana, lingüista i una persona  llargament vinculada a l’esquerra independentista, i els historiadors  Agustí Barrera i Juli Cuéllar, membres de Poble Lliure i del Grup d’Historiadors Jaume Compte.

Eva Serra i Puig (1942-2018) va participar en el naixement de  l'independentisme modern, essent una de les fundadores del PSAN (1968),  inspirat en els moviments d’alliberament nacional, que va fixar els  objectius de la independència i el socialisme dins del marc territorial  dels Països Catalans, i que va renovar el lemes i l’imaginari  independentista amb l’adopció de la senyera amb l’estel roig, o la  recuperació d'espais de memòria i lluita com el Fossar de les Moreres o  el monument a Rafael de Casanova.

Eva Serra va recuperar l'històric crit de la Guerra dels Segadors: “Visca la Terra, mori el mal govern”. Va reinterpretar i actualitzar el  concepte “Terra” per a incloure les reivindicacions populars i  l'ecologisme, que va ser emprat per donar nom a organitzacions com Terra  Lliure o el Moviment de Defensa de la Terra.

Eva Serra, doctora especialitzada en història de l’Edat Moderna, va  centrar els seu treball en la història econòmica i política dels Països  Catalans dels segles XVI i XVII, amb un recerca  acurada dels episodis  de la revolució catalana de 1640 i de la guerra d’ocupació de 1705-1714,  mitjançant l’estudi comparatiu de les Corts i del sistema constitucional  català-valencià-aragonès enfrontat a la tendència a l’oligarquització i  a l’autoritarisme de la Monarquia hispànica. Els seus treballs van  contribuir a desmuntar la visió historiogràfica espanyola que atribueix  el creixement econòmic de la Catalunya del segle XVIII a una prestesa  modernització institucional imposada per  l’absolutisme i l’unitarisme  borbònic.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  6. 13 anys sense en Toni Lecha
  7. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  8. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  9. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  10. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid