Dijous 24 de gener, a les 19h del vespre, a la Sala d’Actes de Can Palauet de Mataró, els col·lectius Poble Lliure, La Forja, SEPC i la CUP, amb la col·laboració del Grup d’Historiadors Jaume Compte, organitzen un acte públic d’homenatge a Eva Serra i Puig, historiadora i militant independentista d’esquerres, que va morir el 3 de juliol de 2018.
A l’acte hi intervindran Blanca Serra, germana, lingüista i una persona llargament vinculada a l’esquerra independentista, i els historiadors Agustí Barrera i Juli Cuéllar, membres de Poble Lliure i del Grup d’Historiadors Jaume Compte.
Eva Serra i Puig (1942-2018) va participar en el naixement de l'independentisme modern, essent una de les fundadores del PSAN (1968), inspirat en els moviments d’alliberament nacional, que va fixar els objectius de la independència i el socialisme dins del marc territorial dels Països Catalans, i que va renovar el lemes i l’imaginari independentista amb l’adopció de la senyera amb l’estel roig, o la recuperació d'espais de memòria i lluita com el Fossar de les Moreres o el monument a Rafael de Casanova.
Eva Serra va recuperar l'històric crit de la Guerra dels Segadors: “Visca la Terra, mori el mal govern”. Va reinterpretar i actualitzar el concepte “Terra” per a incloure les reivindicacions populars i l'ecologisme, que va ser emprat per donar nom a organitzacions com Terra Lliure o el Moviment de Defensa de la Terra.
Eva Serra, doctora especialitzada en història de l’Edat Moderna, va centrar els seu treball en la història econòmica i política dels Països Catalans dels segles XVI i XVII, amb un recerca acurada dels episodis de la revolució catalana de 1640 i de la guerra d’ocupació de 1705-1714, mitjançant l’estudi comparatiu de les Corts i del sistema constitucional català-valencià-aragonès enfrontat a la tendència a l’oligarquització i a l’autoritarisme de la Monarquia hispànica. Els seus treballs van contribuir a desmuntar la visió historiogràfica espanyola que atribueix el creixement econòmic de la Catalunya del segle XVIII a una prestesa modernització institucional imposada per l’absolutisme i l’unitarisme borbònic.
