Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge
Acte a Mataró d’homenatge i record a Eva Serra
22/01/2019 Política

Dijous 24 de gener, a les 19h del vespre, a la Sala d’Actes de Can  Palauet de Mataró, els col·lectius Poble Lliure, La Forja, SEPC i la  CUP, amb la col·laboració del Grup d’Historiadors Jaume Compte,  organitzen un acte públic d’homenatge a Eva Serra i Puig, historiadora i  militant independentista d’esquerres, que va morir el 3 de juliol de  2018.

A l’acte hi intervindran Blanca Serra, germana, lingüista i una persona  llargament vinculada a l’esquerra independentista, i els historiadors  Agustí Barrera i Juli Cuéllar, membres de Poble Lliure i del Grup d’Historiadors Jaume Compte.

Eva Serra i Puig (1942-2018) va participar en el naixement de  l'independentisme modern, essent una de les fundadores del PSAN (1968),  inspirat en els moviments d’alliberament nacional, que va fixar els  objectius de la independència i el socialisme dins del marc territorial  dels Països Catalans, i que va renovar el lemes i l’imaginari  independentista amb l’adopció de la senyera amb l’estel roig, o la  recuperació d'espais de memòria i lluita com el Fossar de les Moreres o  el monument a Rafael de Casanova.

Eva Serra va recuperar l'històric crit de la Guerra dels Segadors: “Visca la Terra, mori el mal govern”. Va reinterpretar i actualitzar el  concepte “Terra” per a incloure les reivindicacions populars i  l'ecologisme, que va ser emprat per donar nom a organitzacions com Terra  Lliure o el Moviment de Defensa de la Terra.

Eva Serra, doctora especialitzada en història de l’Edat Moderna, va  centrar els seu treball en la història econòmica i política dels Països  Catalans dels segles XVI i XVII, amb un recerca  acurada dels episodis  de la revolució catalana de 1640 i de la guerra d’ocupació de 1705-1714,  mitjançant l’estudi comparatiu de les Corts i del sistema constitucional  català-valencià-aragonès enfrontat a la tendència a l’oligarquització i  a l’autoritarisme de la Monarquia hispànica. Els seus treballs van  contribuir a desmuntar la visió historiogràfica espanyola que atribueix  el creixement econòmic de la Catalunya del segle XVIII a una prestesa  modernització institucional imposada per  l’absolutisme i l’unitarisme  borbònic.

Valora
Rànquings
  1. Judici contra un llogater per convertir casa seva en un coliving
  2. La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé
  3. Manifestació a Barcelona: "Prou agressions imperialistes. Ni a Veneçuela ni enlloc"
  4. Quan la lletra petita amaga la renúncia a la sobirania
  5. "Defensem el Tren de l’Empordà" engega una campanya de signatures contra el trasllat de l’estació de Figueres
  6. "Menorca per viure", una crida col·lectiva per una illa viva i amb futur
  7. Els pagesos mantenen els talls viaris i reclamen garanties polítiques
  8. Ressenya de “Lenin i Gramsci”, editat per Joan Tafalla
  9. Mirar el món sense oblidar casa nostra
  10. Guanyem Girona impulsa un cicle d’actes per explicar la feina que està fent i el model de ciutat que volen consolidar
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid