Guanyem Girona, Independents per Salt i Poble Actiu Sarrià de Ter, tres grups municipals centrals de l’oposició municipal en aquests municipis, han mostrat la seva preocupació per l’opacitat en què s’està desenvolupant el procés cap a la municipalització de l’aigua de Girona, Salt i Sarrià de Ter des de fa més d’un any. Així, les formacions han expressat que, malgrat el govern gironí va convocar una sessió de la Taula de l’Aigua fa uns dies només per a entitats gironines, la informació, el debat i el diàleg sobre com ha de ser el futur servei de l’aigua, que abans de final d’any hauria de retornar en mans públiques després de més de 40 anys, és gairebé inexistent. Per evidenciar-ho, les tres formacions han posat com a exemple la gran quantitat de gironins, saltencs i sarrianencs que no saben en quin punt es troba el procés ni quin projecte de servei d’aigua hi ha de cara al futur malgrat es tracta d’un bé universal i essencial per a les nostres vides
Els tres grups municipals, que han constituït un espai de treball conjunt per tractar la gestió de l’aigua des d’un punt de vista d’àrea urbana i mantenen contactes amb altres grups de municipis veïns, han aprofitat per dir que si la dinàmica es manté hi ha el risc que “el futur servei de l’aigua no guanyi ni en transparència ni en cogovernança”. Marta Guillaumes, regidora d’Independents per Salt, ha reivindicat que la gestió directa del servei “ha d’anar acompanyada d’una nova forma de participació i govern compartit amb la ciutadania si el que volem és transformar una manera de fer que ha sigut una nefasta per les tres viles”. “La cogovernança democràtica de l’aigua és una idea de present i de futur que Girona, Salt i Sarrià han de liderar en un procés de municipalització que es preveu dels més importants d’aquest mandat a nivell català”, ha reblat Guillaumes que ha recordat que l’empresa privada que ha dirigit el servei durant anys viu a hores d’ara un procés judicial per enriquiment il·lícit.
Per la seva banda, Lluc Salellas, regidor de Guanyem Girona ha reclamat als tres governs que entenguin aquest procés com una oportunitat de fer un pas endavant a l’hora de gestionar un servei com és el de l’aigua i les seves potencialitats si es lliga amb la recerca, conjuntament amb la UdG, en la millora de la qualitat ambiental de l’aigua o amb el debat social sobre l’accés i el cost a aquest bé en plena crisi postpandèmia. Uns pilars que majoritàriament no s’estan tenint en compte i que, segons Salellas, “són l’exemple d’una improvisació i de poca ambició en aquest projecte central en la política i el dia a dia dels habitants dels tres municipis”. Per Salellas tot plegat es veu encara més evident si tenim en compte que no s’ha pensat ni tan sols com es faria si municipis propers com Vilablareix, Quart, Bescanó o Celrà volguessin aprofitar la nova empresa pública per gestionar directament l’aigua”. Davant d’aquest panorama, els tres grups s’han compromès a treballar conjuntament també amb moviments socials, entitats i institucions per fer propostes i arribar a finals d’any amb una proposta de servei més potent en tots els sentits.
Sous "estrastosfèrics injustificats"
Els tres grups municipals han aprofitat també per denunciar els sous d’entre 80 i 100 mil euros que cobren els directius situats pels tres ajuntaments a dirigir l’aigua des que el jutjat, a raó de la denúncia de la CUP, va obligar l’Ajuntament de Girona a assumir l'administració judicial del servei de l’aigua. Per les tres organitzacions, que els salaris superin i de molt el que estan cobrant altres gerents de serveis públics municipals o caps d’àrea dels respectius ajuntaments no està justificat i han reclamat explicacions al governs municipals. Edgar Castellanos, portaveu de Poble Actiu Sarrià, ha demanat que es rectifiqui l’organigrama i l’escala de salaris i més tenint en compte que una de les directives va anar de número 2 a la llista de CiU al seu municipi l’any 2011 quan ja treballava per l’Ajuntament en els temes de l’aigua.
