Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Covid-19
L’acord dels ERTO condemna a la misèria milers de treballadors catalans

El govern espanyol, CCOO, UGT, CEOE i Cepyme van segellar dilluns un acord per allargar els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per causa de força major. Un pacte que, malgrat que és venut com una solució per mantenir els llocs de treball, resulta no només insuficient i limitat, sinó que en realitat condemna a la misèria milers de treballadores i treballadors de Catalunya o amb condicions més precàries.

12/05/2020 Laboral

La Intersindical-CSC ha denunciat que algunes de les mesures incloses són centralistes, porugues i carreguen el cost de la crisi del coronavirus en les persones amb contractes temporals o en situació irregular.

En aquesta línia ha reclamat que el govern i sindicats espanyols -res a esperar de la patronal- tinguin un mínim de concepció plural de l'Estat i més valentia per defensar el treball i els drets de les treballadores i treballadors més precàries, amb mesures com la prohibició plena dels acomiadaments, la territorialització de les prestacions, l'exoneració plena del pagament de lloguers i hipoteques, o l'augment de la pressió fiscal a grans empreses i fortunes per finançar mesures reals per al sosteniment dels llocs de treball i rendes a la ciutadania. Sense mobilització, però, difícilment no canviarà el rumb, així que caldrà preparar-se per tornar a fer pressió al carrer i on toqui tan aviat com sigui possible perquè la crisi no la paguin els de sempre.

Sobre el pacte

La limitació del topall de la prestació que perceben les persones afectades per ERTO a nivell estatal no té en compte el cost diferenciat de la vida en els diferents territoris i nacions i, en concret, el de Catalunya o el conjunt dels Països Catalans, molt per sobre de la mitjana estatal. Com ja va denunciar la Intersindical-CSC, la quantitat màxima per a les persones sense infants se situa tan sols lleugerament per sobre del llindar de pobresa a Catalunya i, pel que fa a les persones amb un o més infants, clarament per sota. Cal aparcar la visió centralista i territorialitzar les quantitats a percebre en funció del preu de les necessitats bàsiques per evitar que les persones afectades caiguin en la pobresa.

L'acord dilueix el compromís de manteniment de la feina per part de les empreses que apliquen ERTO per causa major i, per tant, que s'estalvien els tributs i bona part de la despesa de cotitzacions. El pacte inclou que, en el cas dels contractes temporals, no quedarà incomplert el compromís de mantenir el lloc de treball “quan el contracte s'extingeixi per expiració del temps convingut o la realització de l'obra o servei que constitueixi el seu objecte o quan no pugui realitzar-se de forma immediata l'activitat objecte de la contractació”, dotant la mesura d'una alta discrecionalitat. Al cap i a la fi, per tant, la garantia de manteniment de la feina només es manté per a les persones treballadores fixes, mentre la contractació temporal suposa gairebé un 90% dels contractes que es firmen actualment i és la norma estructural de les persones més precàries, en especial la gent jove o migrada, sovint amb una temporalitat fraudulenta no vinculada a una tasca conjuntural real. A banda d'un gruix creixent de persones treballadores en situació irregular sense cap tipus de contracte, com falsos autònoms i autònomes.

La desvinculació de les empreses en paradisos fiscals de les facilitats i exoneracions tributàries de l'acord pot esdevenir paper mullat, ja que tan sols s'hi inclouen aquelles societats que “tinguin el seu domicili fiscal en països o territoris qualificats com a paradisos fiscals”. L'evasió fiscal més comuna en aquest camp no parteix de la situació del domicili fiscal en paradisos fiscals -el llistat de les quals, per part del govern espanyol, és massa limitat-, sinó en la creació de filials en aquests països com a via per reduir la càrrega tributària. Segons Intermón Oxfam, per exemple, només les empreses de l'Íbex 35 disposen de 858 filials en paradisos fiscals, una realitat que hauria d'implicar també la supressió dels beneficis tributaris dels ERTO.

No menys rellevant és el fet que, quasi dos mesos després del inici de presentació de les primeres ERTO com a conseqüència de la pandèmia, hi ha persones treballadores que no han cobrat la prestació corresponent, de manera que les mesures preses no només no són satisfactòries per a unes treballadores i uns treballadors que estan pagant aquesta crisi sinó que a més no són efectives quan hi ha moltes persones que viuen en situacions límits perquè no cobra les prestacions corresponents des de fa dos mesos.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid