Reproduïm la llista dels onze principis de la propaganda segons Joseph Goebbels, traduïda i publicada pel Centre d'Estudis Joan Bardina el juny 2018
Compartim la llista dels onze principis de la propaganda segons Joseph Goebbels, no perquè els apliqueu als vostres semblants, sinó perquè en pugueu identificar, més fàcilment, l’aplicació per part d’altres persones i poder neutralitzar així els enganys a què ens poguessin voler sotmetre.
En l'anomenada societat de la informació, vivim justament en una desinformació i confusió creixents. De vegades és difícil distingir entre veritat i mentida;ens calen criteris clars per a destriar l'una de l'altra, i necessitem un cert procés crític per a saber si una font informativa és o no fiable.
Principis de la propaganda segons Goebbels.
Paul Joseph Goebbels (1897-1945) va ser el ministre de propaganda del govern d'Adolf Hitler (en alemany Propagandaministerium) a l'Alemanya Nazi. Fou una figura clau del règim, conegut pels seus dots retòrics i la seva capacitat persuasiva. Va promoure la depuració dels ambients culturals i la més extensa difusió dels mites nazis. Es va suïcidar després de fer enverinar la seva dona i els seus sis fills. Una famosa cita de Goebbels, repetida avui en dia amb profusió: «Una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat».
1 Principi de simplificació i de l'enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar l'adversari en un únic enemic.
2 Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris han de constituir-se en una suma individualitzada.
3 Principi de la transposició. Carregar sobre l'adversari les pròpies errades o defectes, responent l'atac amb l'atac. «Si no pots negar les males notícies, inventa’n d’altres que les distreguin».
4 Principi de l'exageració i desfiguració. Converteix qualsevol anècdota, per petita que sigui, en amenaça greu.
5 Principi de la vulgarització. «Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus als quals va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar».
6 Principi d'orquestració. «La propaganda s’ha de limitar a un nombre petit d'idees i repetir-les incansablement, presentar-les una vegada i una altra des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes». D'aquí ve també la famosa frase: «Si una mentida es repeteix prou vegades, acaba per convertir-se en veritat».
7 Principi de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que, quan l’adversari respongui, el públic estigui ja interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai no han de poder contrarestar el nivell creixent d'acusacions.
8 Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sondes o d'informacions fragmentàries.
9 Principi de la silenciació. Fer callar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l’adversari, també contraprogramant, amb l'ajuda de mitjans de comunicació afins.
10 Principi de la transfusió. Generalment, la propaganda opera sempre a partir d'un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d'odis i prejudicis tradicionals. Es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.
11 Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer molta gent que pensa «com tothom», creant una falsa impressió d'unanimitat.
