I, encara més, davant l'arbitrarietat de la presidència, ens hem aixecat i hem molts hem marxat. Sobre 248 senadors, només cent vint paperetes i només noranta-sis vots per al candidat més votat.
El ridícul –segons la portada d'ABC– de la meva permanència dempeus i de la dels bascos de senat i congrés, ha quedat petit davant l'abandonament massiu de la sala de tant de senador indignat. D'altra banda, el senador per Sevilla i pel PSOE, septuagenari, que va ser director del famós arxiu d'Índies i que és arqueòleg insigne, José de la Peña Cámara, s'ha posat dempeus per l'amnistia, m'ha promès fer-ho cada dia una estona només, a causa de la seva columna vertebral espatllada. Estava indignat per la portada de l’«ABC».
No haurà estat ni tan ridícul, ni tan inútil el gest quan avui, per primera cop, la discussió del tema «AMNISTIA» ha caldejat l'atmosfera com mai i ha mogut a la Cambra a dues aprovacions de consens general, amb llargs aplaudiments i tensa emoció, una per l'amnistia militar i una altra per l'amnistia general. Ja estan aprovats sengles precs a un govern, que sembla molt interessat, per tal que vegi la manera de resoldre la cosa més demanada pel poble en quaranta anys.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
