Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La mort, defensa de classe

Article de Lluís Maria Xirinacs publicat al diari Mundo Diario, a la secció "Diario de un senador", el 30/12/1977. Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

18/03/2019 El fil roig
Lluís Maria Xirinacs: "La mort, defensa de classe" Lluís Maria Xirinacs: "La mort, defensa de classe"
Un cop més es va imposar en la política espanyola el sentiment tràgic de la vida, que Unamuno detectava com consubstancial a l'ànima castellana. Un cop més la mentalitat catastrofista i desequilibrada, a estones quixotesca, i a estones, sanchopancesca, ha prevalgut en les destinacions d'aquest Estat espanyol que no acaba de trobar el seu propi centre de gravetat.

MUNDO DIARIO d'ahir titulava el succés: «La dreta va votar mort» i deixo implícit que l'esquerra va votar vida. No és una llei que afecti a grans masses de població, però afecta a quelcom fonamental: la Vida. És tot un símbol d'un tarannà humà. La dreta va votar mort per molt que va lluitar per dissimular i l'esquerra va votar vida sense embuts.

La llei electoral pel que fa al Senat afavoreix l'elecció de grans quantitats de candidats cacics sorgits de la gran abundància de províncies pobres, deprimides i despoblades, dominades per petits dictadors que van col·locar els seus quatre senadors al costat del mateix nombre de senadors progressistes elegits en les grans i pròsperes províncies de Madrid, Barcelona, Guipúscoa, Sevilla, València, Biscaia, Saragossa, etc., on no va sortir ningú de la dreta o, com a molt, un. I aquests cacics s'havien acostumat a jugar sempre la carta de la sang i de la mort.

Aquest cop, per poc, però, encara la mort va vèncer a la vida. L'absència del grup parlamentari basc segurament va ser decisiva. Hauria pogut guanyar, per primer cop, la vida sobre la mort, després de tants anys de tragèdia.

Diu Curzio Malaparte en «Kaput» que només mata qui té por i perquè té por i arriba a matar perquè té por de morir. La dreta té molta por. Està segons ens va palesar el ministre de Justícia, terroritzada pel rearmament del terrorisme.

La por al terrorisme ens sembla una pantalla de fum. Hi ha terrorisme perquè la dreta fabrica quantitats industrials de desesperació. Però el terrorisme només espanta a persones. Aquest tema espanta a les persones senzilles que així passen a donar suport a la dreta.

Però la dreta vol la pena de mort perquè té una altra por, no al terrorisme sinó a l'esquerra. La dreta se sap en fals, en la lluita neta de la democràcia davant de l'esquerra.

Crec que el més fonamental que cal dir en aquest tema és que la dreta se sap condemnada a mort a si mateixa, per això, per aquesta por, per aquest terror manté la pena de mort. Mata qui té por. És tota una classe social que se sent amenaçada de mort. Per això ella, la classe social, amb defeccions individuals, és la que vota mort. Quan algú se sent acorralat, es torna molt perillós. A Amèrica del Sud podem observar el mateix fenomen a gran escala.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Rànquings
  1. Resistència al Pla de Balasc contra l’especulació urbanística i la destrucció intencionada de l’espai
  2. Fa 18 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  3. Qui té por de Daniel Cardona?
  4. “La catalanofòbia existeix i seguirà existint fins que Espanya acabi el seu propòsit: anorrear els catalans a costa de negar-los el dret a escriure la seva història”
  5. Per molts anys Pablo Hasél!, la repressió no podrà silenciar-nos
  6. Sense les Pitiüses, els Països Catalans es buiden de sentit
  7. UCE de Prada de Conflent: una setmana de reflexió i compromís al peu del Canigó
  8. L’Exèrcit espanyol de Terra patrulla Eivissa en una operació de “dissuasiu” en temps de pau
  9. SOS Costa Brava obre el Camí de Ronda de Cap Roig i denuncia la seva privatització
  10. La pressió veïnal força l’aturada de les obres de l’Agroparc de Gelida malgrat la desobediència d’Ametller Origen i l’Ajuntament
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid