Ja en les eleccions del 15 de juny la victòria va ser per a la dreta, mentre que crec que la majoria de la població desitjava l'esquerra. Com s'aconsegueix torçar la voluntat popular? Un alemany, conegut meu, empresari especialitzat en el seu país en campanyes electorals em va contestar: guanya qui inverteix més diners en eleccions.
Una cosa seria una campanya informativa dels programes dels partits i de les aptituds dels candidats i una altra molt diferent un bombardeig publicitari estudiat científicament per produir coacció subliminar en les inermes psicologies dels pobres ciutadans.
Podria el país estalviar-se molts milions si substituís les costoses campanyes electorals per enquestes científiques. Però, són de fiar les enquestes científiques?
Hi ha una altra sortida que pocs escoltaran però que podrà salvar la consciència d'aquells pocs que escoltin: No et refiïs de la propaganda electoral. No llencis mai a l'urna un sobre que t'hagin marcat altres. Procura votar per càrrecs superiors aquelles persones que en comeses inferiors ja han demostrat la seva vàlua. Mai no votis a desconeguts. Procura conèixer els candidats amb dades extretes de documents no publicats al voltant de la campanya electoral. Si no pots documentar-te pel teu compte, consulta amb aquells que poden seguir aquestes normes i per ningú més. Mai no acceptis llençar a l'urna un sobre que t'han lliurat tancat. Aconsella aquests preceptes a tots els teus parents i amics que per les raons que siguin no llegeixen diaris. Ajuda a escampar la informació com Déu mana. Entre elecció i elecció vigila de prop l'actuació dels elegits. Mai no tinguis por de votar a aquell que prefereixis, la votació és secreta. Encara que siguis d'un partit no estàs obligat a la disciplina de vot. Si no, no seria necessària la votació secreta. Votació secreta significa votació en consciència i en llibertat. Col·labora a fer d'interventor en les meses electorals per a protegir el secret dels vots i l'exactitud del recompte.
Potser amb aquesta recepta es dribla l'omnipotència dels diners.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
