Els programes, sense dipòsit ni autorització, relacionaven la trama amb fets reals d'un procés fallat pel Consell Suprem de Justícia Militar. Els abillaments identificables amb components de les Forces Armades no s'assenyalaven en el llibret. Em sembla que fins aquí era competència del Ministeri de Cultura.
El que sí que es refereix a l'assumpte i possible injúria és el que constitueix la representació de les Forces Armades en pintar els components del Tribunal Militar embriagats i dictant sentència, en aquest estat, abans de la celebració de la vista.
Vaig assistir el dia 7 a l'estrena a Madrid, i en el teatre María Guerrero, dels dos esperpents de Valle Inclán «Les Gales del difunt» i «La filla del capità», per la companyia de María José Goyanes. En el primer esperpent es ridiculitza l'Exèrcit per boca de gent de tropa. En el segon es ridiculitza en la persona d'alts caps militars que juguen, s'emborratxen, oculten un homicidi i per aconseguir-ho dicten un cop militar en el qual es ridiculitza el Rei. És cert que no hi ha al·lusió directa a la situació actual. És cert que el rei és Alfonso XIII i que els militars duen abillaments del seu temps. Es ridiculitza doncs el passat. En l'anunci d’«El País» es ve a dir irònicament que no hi ha cap semblança amb l'actualitat. Només al final de la segona obra es tanca el teló amb l'execució íntegra de l'himne nacional en una situació ridícula, que va posar la pell de gallina a tot el públic, però era al cap i a la fi l'himne de llavors. L'obra, meravellosament interpretada, no ha tingut de moment cap entrebanc, tot i els anuncis de mal averany.
És notable que es tractava d'una estrena, ja que no es va poder estrenar en vida de l'autor fa cinquanta anys, al novembre de 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, perquè va ser prohibida.
Aquest és el text íntegre de la prohibició aparegut en l'ABC de llavors:
«La Direcció General de Seguretat, complint ordres del Govern, ha disposat la recollida d'un fullet que pretén ser novel·la, titulat "La filla del capità", la publicació del qual qualifica el seu autor d'esperpent no havent-hi en aquell cap línia que no fereixi el bon gust ni ometi denigrar classes respectabilíssimes mitjançant la més absurda de les faules. Si pogués donar-se a llum pública algun fragment de l'esmentat fullet seria suficient per posar de manifest que la determinació governativa no està emparada en un criteri estret o intolerant i sí exclusivament en el d'impedir la circulació d'aquells escrits que només poden arribar al resultat de prostituir el gust atenuant els bons costums.»
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
