Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Espanya

Article de Lluís Maria Xirinacs publicat al diari Mundo Diario, a la secció "Diario de un senador", el 28/1/1978. Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

15/04/2019 El fil roig
En el seu moment vaig avisar que la indecisió i la foscor polítiques duien a guerres. Ara s'ha encès la discussió al voltant del terme «nacionalitats» a la Constitució. Per la seva banda Tarradellas i Suárez ens serveixen un aperitiu de les tempestes que s'acosten. D’altres parlen en veu baixa o callen i pensen el mateix.

Caldria deixar clar que, de moment, hi ha quatre nacions definides a l'Estat: la castellana fins ara dominant, la gallega, l’euskaldun i la catalana, fins ara dominades. S’hauran, doncs, de desdoblar les institucions d'Estat castellanes de les espanyoles.

També caldria deixar aclarir a altres nuclis nacionals que, a causa de l'opressió centralista, o no es van poder desenvolupar o estan molt afeblits i necessiten un període de transició que els permeti renacionalitzar-se. Aquest és el cas de Canàries amb seu component guanche i la seva condició insular. Andalusia, amb el seu component i influències àrabs. I segurament Astúries i Cantàbria, vells pobles ben definits geogràficament, i Aragó amb la seva llarga història d'autogovern, senyora de la Depressió de l'Ebre.

En tercer lloc, convindria acceptar que les nacions castellana, catalana i euskaldun contenen regions que, en les dues darreres, comporten una antiga tradició d'autogovern –una nació amb diversos estats–. Sembla que els castellans tenen clares les regions de Lleó, Castella i la Manxa. Els catalans les Illes, el País Valencià i el Principat, més ençà de les fronteres. I els bascos, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra.

Igualment com es va a fer a Navarra, convindria preguntar a Múrcia, Extremadura i la Rioja de quina nació se senten.

Finalment veig imprescindible que sigui valentament reconegut a les nacions el dret d'autodeterminació, que l'Estat espanyol sigui el resultat d'un pacte lliure entre nacions. Sobirania i independència no són sinònims de separatisme. Significa capacitat de decisió lliure. Ningú més amunt que ningú. «Tanto monta, monta tanto». Entre nacions de l'Estat i entre regions de cada nació. Castella no «munta» més que Galícia. El Principat no «munta» més que el País Valencià.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Rànquings
  1. Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
  2. La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ha publicat un nou llibre “Demòtica. Autoorganització del poble”.
  3. La manifestació "Sant Jordi per la Llengua" finalitzarà a la plaça Comercial del Born
  4. Llibre i web per mantenir viva la memòria de Joan Rocamora
  5. La CUP reclama la fi de les activitats il·legals a la Gola del Fluvià i la seva renaturalització
  6. Francesc Vilà tindrà una placa dedicada a l’Espluga de Francolí
  7. Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua
  8. Estrena del primer himne republicà català: "La Campana" de 1838
  9. 25 d'abril de 1707: 318 anys de resistència
  10. Ressenya de “La Carta de Brest (1974-1979). Una història dels moviments d’alliberament nacional” de Roser Valverde i Aleix Solé
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid