Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Germans Badia, 82è aniversari de la mort

[Text corresponent al parlament realitzat en el 82è aniversari de l'assassanita dels germans Miquel i Josep Badia]

Benvinguts i gràcies per la vostra presència en aquest acte d’homenatge als germans Badia en 82è aniversari del seu assassinat.

Els germans Badia, militants independentistes, separatistes es deien aleshores;  concepte que, els nostres colonitzadors, tornen a repetir ara, i que mai he acceptat, perquè per separar una cosa d’un altre prèviament ha d’estar unida i, Catalunya, no ha estat mai unida a Espanya, sinó dominada per la força de les armes primer i per lleis i decrets uniformadors i desnacionalitzadors després i, sempre, acompanyat de l’espoliació econòmica que cau damunt tots els habitants d’aquesta terra sigui quin sigui el seu origen.

Sempre que es parla dels germans Badia surten veus qualificant el seu partit, Estat Català, de feixistes, sobretot pels uniformes de les seves Joventuts. I, aquesta afirmació, es fa sense situar-se en el context de l’època en que, gairebé tots els partits, d’esquerres i de dretes, utilitzaven aquests vestuaris i si aquí, en un homenatge, com aquest, van vindre una parella amb els uniformes dels escamots  dels anys 30; no va ser res més que una recreació històrica com les que es fan amb els uniformes de la Coronela, dels Miquelets o de les Brigades Alpines. És més, les Joventuts Socialistes espanyoles, a part l’uniforme, duien correatges i no parlem de les de la CEDA que, també uniformades,  cridaven al seu líder, Gil Robles, “Jefe” “Jefe”, com els feixistes italians cridaven “Duce” a Mussolini o els nazis alemanys deien “Furer” a Hitler. I si trec això a col·lació és perquè, avui, els hereus polítics del  feixisme espanyol, que perverteixen el llenguatge i tergiversen la història, intenten difamar l’independentisme català acusant-lo, altre cop, de nazi i feixista i, el que es mes fort, de colpistes i això ho fan els seguidors del General Pavía, del general Primo de Rivera, del general Sanjurjo, del general Franco, del general Milans del Bosch, acompanyat d’aquells esperpèntic Tejero, tots ells una colla de colpistes de debò, sense pal·liatius, i, en molts casos, beneits per la monarquia.

Però si hi ha una dita clara, es aquella que fa. “Per les seves obres els coneixereu” i les obres dels seguidors ideològics dels germans Badia van ser lluitar, al front, contra la revolta dels militars  amb morts a la guerra, a les presons, davant els piquets d’execució, i 57 d’ells en els camps d’extermini nazis.  Això és propi de feixistes?

Quan van emprendre el camí de l’exili, van lluitar als rengles de la resistència europea contra el nazi-feixisme internacional, el mateix nazi-feixisme que va afusellar un President de Catalunya i que, avui, n’afusellen un altre, en forma de ninot, amb una festa absolutament condemnable perquè, en aquest estat ja se n’afusellat massa de gent. Els 'socialistes' andalusos, en lloc d’aquestes parodies, farien bé de recordar en Lorca i en  Blas Infante afusellats, en Machado mort a l’exili, i tantes altres víctimes, no en va Andalusia, junt amb Catalunya, va ser una de les zones més castigades per la repressió. I això o van fer els mateixos  que, després, van acollir i protegir figures prominents del nazi-feixisme internacional, negant l’extradició que els demanaven els governs europeus. Aquests ens volen donar lliçons de democràcia?, quan el sentit demòcrata està en l’ADN del poble català, un poble avançat i culte?

Els homes i dones d’Estat Català van incorporar-se al Front Nacional de Catalunya, una de les primeres organitzacions  a lluitar contra la dictadura i, sobretot, a favor de Catalunya, la democràcia i els drets de les classes populars del nostre país. I a col·laborar amb l’alliberament d’Europa, on els catalans i vam tindre una actuació molt destacada, reben reconeixements i medalles de totes les potencies aliades.

Quin exemple hem de treure avui d’aquest aniversari? Només un: el de la seva lluita, el seu esforç i el seu sacrifici. Tornem a travessar una etapa important de la nostra història, ens ataquen, altre cop, amb totes les seves armes incloent-hi la guerra més bruta, la seva especialitat. Però si ho fan es perquè ens tenen por, ens veuen, i no s’equivoquen, més forts que mai. El moviment d’alliberament de Catalunya, la nostra pàtria, creix, creix i es multiplica, es imparable. I els resultats electorals d’ahir o han confirmat.

Per això hem de seguir endavant. Endavant amb dignitat. Endavant amb fermesa. Endavant amb coratge. Endavant sempre companys i companyes.  Endavant fins la independència.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid