La Intersindical-CSC, el sindicat independentista que va convocar la vaga del 21-F i sempre ha acompanyat les mobilitzacions republicanes, ha multiplicat per vuit els seus representants. Fa quatre anys tenia quatre delegats, una representació pírrica i mancada de força. Ara en té 35, i és, juntament amb la IAC-CATAC – Intersindical Alternativa de Catalunya -qui ha perdut cinc representants-, la principal força sindical de l’administració.
Aquesta representació, que supera als 29 delegats i delegades de CCOO i els 28 de la UGT, demostra el canvi que està experimentant el país des que els fets de setembre i octubre del 2017 va fer un pas endavant en pro de la causa republicana. Aquell 3 d’octubre, que va interpel·lar espais que superaven les fronteres que fins aleshores tenia l’independentisme, no va ser només una flor d’estiu. És la primavera catalana.
La victòria de la Intersindical-CSC és la constatació que està naixent un nou món polític, una nova generació de votants que creu fermament amb el projecte republicà. La base no s’ha d’eixamplar, abandonem ja aquesta retòrica pusil·lànime. La base està llesta per guanyar.
Ho repetim i ho repetirem tants cops com faci falta. Sense determinació no hi ha dret a l’autodeterminació. Sense un Govern valent, no hi ha majories populars al carrer. La primavera catalana és imparable.
