Rósa Björk Brynjólfsdóttir és diputada al Parlament islandès, presidenta de la comissió d’afers exteriors de la mateixa institució, vicepresidenta de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i, des de divendres passat, la primera representant d’un Parlament en aturar els peus a la diplomàcia espanyola i la seva estratègia d’interferir en qualsevol contacte que el govern de la Generalitat de Catalunya pretengui establir amb institucions d’altres països. Els fets van succeir així. El divendres 15 de març, la comissió d’afers exteriors havia programat una reunió amb el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Alfred Bosch, en seu parlamentària a la capital d’Islàndia. Seguint les directrius del ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, l’ambaixadora espanyola a Oslo, María Isabel Vicandi, havent-se desplaçat a Reykjavík, informa via telèfonica als membres de la comissió que vol assistir a la trobada. Sorpresa per aquesta trucada, Rósa Björk li comunica a l’ambaixadora que no permetrà pas la seva presència.
Em trobo amb la protagonista d’aquesta negativa quatre dies després del xoc diplomàtic. Esmorzem al Cafe Paris, a la mateixa plaça del Parlament islandès, un dels llocs de trobada informal preferits dels membres de la cambra i del govern. Acostumat a la incomoditat que mostren els polítics islandesos quan se’ls pregunta per Catalunya, em crida l’atenció la seguretat i la contundència amb què Rósa Björk descriu i qualifica el fets de la setmana passada. “Era una oportunitat per a la comissió per tal d’entendre què passa a Catalunya, per parlar sobre el judici que està tenint lloc a Madrid i sobre les demandes democràtiques pel què fa al dret a decidir”, narra Rósa Björk. “El mateix divendres l’ambaixadora ens contacta i ens demana ser present a la reunió. I li dic que no, que això és una reunió de la comissió amb qui sigui que ens vulguem trobar. Des del meu punt de vista, aquesta petició és molt inapropiada. Nosaltres, per exemple, ens hem reunit amb representants kurds i no hem rebut cap petició de les autoritats turques per ser presents en aquella reunió”; explica, molesta.
Rósa Björk és la primera diputada islandesa que parla amb mi sense embuts sobre l’actualitat política catalana i espanyola. De fet, ni el seu partit, l’Esquerra Verda, ni cap de les altres formacions del Parlament van contestar les preguntes que en els mesos posteriors a l’1 d’Octubre els vaig fer arribar a través dels canals pertinents per tal que valoressin les imatges de violència policial que havien arribat també a la premsa islandesa. Per a Rósa Björk, va haver-hi un abans i un després quan va anar a Madrid a seguir des d’un hotel, amb membres d’Esquerra Republicana de Catalunya, la declaració d’Oriol Junqueras. “Veure el judici ha estat un punt d’inflexió. Una cosa és respectar els afers interns d’un país, però quan veus que hi ha gent empresonada pel que pensa, aleshores és ja una qüestió de drets humans, de democràcia, de llibertat d’expressió”, subratlla.
Amb tot, més enllà de l’anècdota i de la tensió diplomàtica, el gest s’ha d’interpretar com un evident símptoma de les conseqüències que el judici contra els líders independentistes està tenint en certs àmbits de l’opinió pública internacional i en alguns dels seus representants electes. Les pressions de la diplomàcia espanyola per silenciar les veus que qüestionen les maneres amb què l’Estat espanyol està afrontant la qüestió catalana troben els seus límits, precisament, en el judici al Tribunal Suprem. Però no només la judicialització del procés preocupa a la diputada ecologista islandesa. “El perill és que s’utilitzi Catalunya per part de la dreta espanyola per anar encara més a la dreta, per accentuar el seu nacionalisme i populisme. Aquest és el perill real per a Europa”, adverteix Rósa Björk, que ja està fent gestions per tal que el cas català arribi al Consell d’Europa. Islàndia comença a perdre la por de parlar clar sobre Espanya i Catalunya.
