Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Jo he vingut a parlar del meu fanzine!
10/02/2019 Carme Godino

Com si fos aquell famós escriptor que va anar a un programa amb un objectiu clar, parlar del seu llibre, jo vull aprofitar aquest article per parlar del meu fanzine (segurament siga molt atrevit i descarat per la meua part, però és el que té l'auto-finançament d'un projecte, que has de fer-li publicitat quan tens oportunitat). És molta la gent que genera contingut per a difondre cultura alternativa a preus raonables. Aquest ha sigut el meu propòsit recopilant alguns dels meus articles i poemes entorn a l'opressió centrada en el pes, la gordofòbia. "Gordofòbia: una qüestió de pes" segurament està ple d'imperfeccions però també de molta il·lusió i ganes d'aportar el meu gra de sorra a la lluita en defensa d'una corporalitat lliure i plural. 

Vaig arribar a la lluita anti-gordofòbica de la mà del feminisme, perquè si alguna cosa tinc clara és que parlar de gordofòbia sense aquesta visió és deixar-se fóra un element essencial i reproduir un discurs body positive satisfactori per a les grans marques de roba i la publicitat sobre cremes per al cos. Quan parlem de gordofòbia des del feminisme i també des del anticapitalisme, fem una anàlisi profunda de com afecta el binarisme de gènere, el patriarcat, la dictadura heterosexual i el consumisme als nostres cossos, uns cossos que el sistema intenta modificar seguint el criteri del discurs hegemònic. 

"El body positive és comparable al capitalisme perquè es basa en la pregunta: com puc fer la meua vida millor sense preocupar-me de la llibertat col·lectiva?; el feminisme gros actua al contrari". 

Virgie Tovar

He pogut llegir en aquests anys unes quantes persones activistes, com ara la companya Magda Piñeyro de la pàgina de Facebook Stop Gordofobia, a qui vaig conéixer fa ara dos anys en La Cinètika, espai okupat de Barcelona, on va presentar el seu llibre "Stop gordofobia i les panxes subverses". Setmanes després de compartir un interessant debat amb altres companyes, Magda em va proposar participar en l'administració de la pàgina. 

Stop Gordofobia va néixer del braç del 15M en Tenerife. Inicialment es va generar un grup tancat on la gent compartia bàsicament les seues pors respecte al seu cos i posteriorment es va convertir en una pàgina pública, amb un contingut potent i crític. L'equip de Stop Gordofobia, que ha anat canviat, té molt clar que la pàgina principalment la fa la gent, amb els seus missatges de denúncia, les seues reflexions i idees, les persones que estem darrere de la pantalla simplement ens encarreguem de filtrar la informació.

Stop Gordofobia és una pàgina amb un abast bastant important (aproximadament 75.000 persones han donat a M'agrada), ens declarem un espai que lluita contra el racisme, la transfòbia, la gordofòbia, l'especisme i qualsevol altres tipus d'opressió. Us convide a tirar-li un ull i compartir amb l'equip les vostres reflexions i propostes: https://www.facebook.com/stopgordofobia

Aprofite per a informar d'una pàgina de transfeminisme contra la gordofòbia en valencià: https://www.facebook.com/GrassesTrans/

"Stop Gordofobia neix de la necessitat de polititzar la grossor, de denunciar la discriminació dels cossos grossos i situar aquesta discriminació en una societat que odia, humilia i patologitza la grossor".

Magda Piñeyro

Però tornem al meu fanzine, que per això estic aprofitant aquest espai que generosament em deixa Llibertat.cat! En ell, podeu trobar també les il.lustracions de Ro Godino, les correccions de Jesús Frare i el pròleg d'Andrea Pardo. Aquestes tres persones són molt importants en la meua vida, tant per la relació personal que tinc amb elles com pel que suposen en el meu activisme, sempre donant-me bones reflexions sobre feminismes i antiespecisme, entre d'altres.  És un plaer per tant comptar amb el company i les companyes que fan d'aquest projecte un treball fet a casa, amb aquesta essència. 

"Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes.  Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!!  Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició, no pot ser la culpable.  Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes.  La indústria càrnia no es toca".

Jesús Frare Garcia

Cinc articles, dos poemes i un text curt ocupen 30 pàgines, tractant entre d'altres el capitalisme, el masclisme, l'assetjament escolar, l'especisme i el desig,  en aquesta la meua primera experiència maquetant i auto-editant una publicació. Done les gràcies també a la gent d'ArteMapache que amb molta sororitat m'han deixat fer servir una de les seues il·lustracions. Us anime a visitar el seu treball, on representen la diversitat corporal:https://artemapache.myportfolio.com/projects

He de ser molt sincera, aquest fanzine no és, òbviament, cap tipus de reflexió memorable, però sí podeu trobar en ell una aproximació a un tipus de lluita que molta gent encara no veu amb respecte i seriositat. M'agradaria fer aquesta pregunta: què hi ha més seriós que el propi cos, un cos amb el que hem de viure tota la nostra vida, i ens fa estar present en les nostres reivindicacions, un cos que ha de fer front a totes les humiliacions del sistema? Fa poc vaig escoltar una persona que deia que l'activisme és pura corporalitat i no puc estar més d'acord. L'activisme és posar el cos. Doncs la lluita contra la gordofòbia és fer visible allò negat durant molt de temps, és posar el nostre greix en lluita sense culpa, demanant la llibertat per a ser i el dret a decidir sobre tots els aspectes relacionats amb els nostres cossos.

"Gordofòbia: una qüestió de pes" des de la humilitat de les seues pàgines, il·lustracions i imatges, m'ha connectat també amb la meua capacitat de crear. Des de que tinc memòria he tingut por, aquesta por que patim pràcticament totes les dones, la por a no ser prou intel·ligent, prou atractiva, prou treballadora. Tinc molt clar que aquesta por viu en el meu interior i que molt sovint apareix. Amb aquest fanzine estic fent front a aquesta por imposada per un sistema on les dones no tenim el mateix valor que els homes, on hem d'estar demostrant sistemàticament que tenim el dret a ser escoltades, on sona aquesta veu de mascle cridant "només dius coses sense importància, això no toca ara, ets una exagerada!".

"La Síndrome de la impostora respon a aquesta autopercepció per la qual una persona es veu menys qualificada per a un lloc, càrrec o exercici donat, que els seus companys. La socialització diferenciada, per la qual homes i dones són educats en rols diferents i en valors diferents, crea el brou de cultiu perfecte perquè les dones senten de forma massiva la síndrome de la impostora".

Jose A. M. Vela

Fent front a la síndrome de la impostora "Gordofòbia: una qüestió de pes" un fanzine d'una dona feminista i grossa amb consciència de classe i en continu canvi. 

Si vols demanar el fanzine envia un email a: carmengodino85@hotmail.com

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid