Em representes, Jenn

"Les dones estem cansades, enfadades, fartes. Però tenim una arma: el testimoni. Una arma que ens fa més fortes. La història també l’explicarem nosaltres." Són paraules de Jenn Díaz, diputada, pronunciades al Parlament. Llegeix una tirallonga de notícies recents que acumulen greuges judicials, socials, polítics, a les violències que patim la majoria de les dones a mans d’alguns homes. I acaba fent servir la seva veu de supervivent, i no de víctima, per explicar que sí, que ella també.
 
"Jo derogaria la llei de l’avortament i tornaria a la de 1985". Són paraules de Pablo Casado, líder de l’oposició a l’Estat Espanyol, pronunciades en una entrevista. Segons ell, menys avortaments suposarien un augment de la població beneficiós per a les pensions dels vells del futur. Casado fa aquest raonament, en què les dones no som res més que incubadores, en veu alta i sense donar-se’n vergonya.
 
No, Pablo, no. Si el que cal és que neixin més nens, la manera d’aconseguir-ho no és prohibint que les que necessitin avortar puguin fer-ho. El que cal és deixar de penalitzar laboralment les que volen tenir fills, fomentar que els pares es corresponsabilitzin de la criança, garantir un sistema d’escoles bressol públic i gratuït, fer més compatible la feina i la vida en general.
 
Fins no fa gaire, l’única veu que hauríem sentit hauria estat la de Pablo Casado. Una veu que no té en compte el dret de les dones a decidir si volen tenir fills o no, i en quines circumstàncies, i que creu que és la seva obligació passar per processos tan excepcionalment exigents com l’embaràs, el part i la criança simplement perquè "és millor per a la societat".
 
Per sort, ara tenim polítiques de l’alçada de Jenn Díaz, que estan disposades a exposar la seva experiència personal, amb totes les penalitzacions que pot comportar, per donar veu als milers de dones que pateixen o han patit violència masclista al nostre país. Que una escriptora amb talent, una representant política impecable, parli així de clar sobre la seva experiència i ho faci com a persona recuperada, ens fa sentir menys soles a les que també hem patit violència masclista. Ens mostra una llum possible en un camí que podem fer.
 
Però el seu testimoni té un efecte encara més important: sabem que les lleis no les fan només els que consideren les dones trossos de carn al seu servei. De sobte, es fa evident que entre els polítics comptem amb aliades que veuen les dones com a ciutadanes de ple dret, amb agència i potència, i sospitem que aquestes aliades estan disposades a lluitar pels drets de totes.
 
De sobte, veiem claríssim que per a algunes dirigents no som incubadores, ni ases dels cops, ni forats amb potes. Som supervivents. I tenim veu i tenim xarxa, i pensem fer-les servir. Tu sí que em representes, Jenn.