La Plataforma per la Llengua posa en evidència que Ciudadanos pretén buidar de contingut el dret dels ciutadans catalanoparlants de dirigir-se en la seva llengua al funcionariat. La proposició de llei que arribarà avui al Congrés busca, segons Rivera, "eliminar barreres lingüístiques" i fer que un funcionari pugui treballar a "qualsevol racó d'Espanya sense que se li pugui exigir el coneixement de la llengua cooficial d'aquella comunitat".
La Plataforma per la Llengua posa en dubte la consistència d'aquesta cooficialitat si ni tan sols a un servidor públic se li exigeix el coneixement de la llengua pròpia. L'ONG del català recorda a Rivera, a més, que segons la Llei espanyola de l'Estatut Bàsic del Treballador Públic aquests han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua oficial que sol·liciti. "Si no han de conèixer la llengua pròpia del territori on treballen i viuen, com podran atendre el ciutadà en l'idioma oficial que esculli?", qüestiona Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.
L'ONG del català ha rebut més de 200 queixes per discriminació lingüística per part de l'Administració des de l'any 2013. "L'única manera d'igualar els drets de tota la ciutadania, utilitzin la llengua que utilitzin, és fent que els treballadors públics dominin les llengües oficials del territori", assegura Escuder. "Qualsevol altra opció és una fal·làcia que acabarà comportant que els catalanoparlants (i els parlants d'occità a l'Aran) tinguin menys drets que els castellanoparlants, com ja passa a l'administració de l'Estat i als jutjats dels territoris on el català és cooficial". De fet, a la darrera trobada de comunitats autònomes amb llengua pròpia, fins i tot el PP gallec va reconèixer que el requisit lingüístic és l'única manera de garantir el dret d'opció lingüística.
Incompliment del tractat internacional sobre les llengües regionals
El darrer informe del comitè d'experts sobre el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries assegura que l'Estat espanyol no ha complert el compromís assumit pel que fa a la formació de l'Administració estatal, que no té requisit lingüístic. Escuder ha recordat que "Ciutadans, un partit que fa mesos que ens alliçona sobre complir la llei, porta al Congrés una proposta per incomplir encara més un tractat internacional que té un rang jurídic superior a l'ordenament estatal. La seva denúncia dels incompliments és selectiva i hipòcrita i cal que ho tinguem clar".
Rivera ha assegurat que és "discriminatori" exigir a un funcionari saber català per treballar a Catalunya. La Plataforma per la Llengua respon taxativament que allò discriminatori és que un ciutadà pugui trobar-se amb un funcionari que no l'entengui parlant en la seva llengua pròpia i oficial i recorda que no s'ha mostrat cap opció alternativa, com la traducció simultània o l'intercanvi de funcionaris.
La Plataforma per la Llengua considera que Ciutadans pretén invertir la relació entre els servidors públics i els ciutadans. "Als països normals és el servei públic que s'adapta a la realitat i a les necessitats de la ciutadania, i no la ciutadania que s'adapta a les conveniències dels funcionaris. En la resta de països multilingües de tradició democràtica com Bèlgica, Suïssa o el Canadà és impensable que els servidors públics no parlin les llengües pròpies i oficials del territori." De fet, en aquest sentit, la Plataforma per la Llengua recorda que la Constitució espanyola obliga la ciutadania a conèixer el castellà, un deure lingüístic que cap altra constitució imposa, a excepció de la de Bulgària. L'Estatut va voler igualar la situació fent el català un deure ciutadà, però el Tribunal Constitucional ho va buidar de contingut. El tribunal va assegurar que no hi podia haver un deure generalitzat de conèixer el català, i que només podia imposar-se l'obligació de fer l'assignatura de català a l'escola i de demostrar-ne coneixements per ser funcionari. Per tant, la llei que proposa C's envaeix competències autonòmiques protegides per l'Estatut.
