Ahir, familiars, amics i companys de lluita es van aplegar a la sala de vetlles del Crematori de Perpinyà per acompanyar Pere-Iu Baron. L'històric independentista nord-català que ens va deixar fa uns dies. En acte senzill i molt emotiu, sota el rerafons de paisatges de Catalunya Nord amb música de Pau Casals i la versió popular la versió popular de l'himne nacional català, "Catalunya, comtat gran" com a cloenda.
Pere Manzanares va elogiar la personalitat humana i compromesa d'en Pere-IU en unes paraules molt emotives que reproduïm a continuació:
"Ens acomiadem d’un amic, d’un company, d’un militant, d’un patriota, d’un lluitador … Pere Iu Baron ha encarnat durant mes de 40 anys la catalanitat de resistència, de lluita i d’esperança a Catalunya Nord i als Països Catalans. Va ser el compromís de tota una vida.
Present als primers anys de la Universitat Catalana d’Estiu, a l'organització de les 6 Hores de Cançó al Palau dels Reis de Mallorca i dels recitals de cançó catalana als vilatges, és el temps del Grup Cultural de Joventut Catalana i de l’Esquerra Catalana dels Treballadors. Participa activament als comitès de redacció de la Falç i després de la Nova Falç. Participa als debats sobre l’estratègia política del catalanisme als Països Catalans i molt ràpidament es converteix en un aferrissat independentista. Com a tal forma part de l’OSAN i de l’IPC (Independentistes dels PPCC) i col·loca una placa « Als orígens de la nació catalana, per la reunificació » al Castell de Rià.
En Pere Iu no era un teòric, era una militant de peus a terra, i per això era català, revolucionari i ecologista, el retrobem cada vegada que el territori pateix una agressió : dins la resistència a l’amenatjament del Canigó, de les Bolloses i del Bordigo, contra l'extensió dels camps militars al Pla de Barrès i a les Corberes, contra les recerques d’urani a Illa, contra els projectes de centrals nuclear, contra les pedreres de Vingrau… Baron era vinculat estretament a la terra com a la seva gent. El seu lideratge el porta a encapçalar la llista d’Unitat Popular Catalana, pel socialisme i el poder als treballadors, a les municipals de Perpinyà l’any 1977. No es desentén mai ni de la política, ni del fet cultural. El 1980 participa a la creació de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, després de participar als inicis de La Bressola, el 1981 forma part del nucli de fundadors de l'associació Arrels, com sera un dels pilars de les reivindicacions per retrobar dignitat i memòria històrica contribuint a instaurar el 7 de Novembre com a Diada de Catalunya Nord. Ha defensat la llengua i la cultura amb el mateix afany en una multitud d’associacions i col·lectius. No acceptava claudicacions ni renuncies. Treballant el dia, militant dia i nit, agafava els pinzells per empastifar els rètols en francès. L'acció pagarà, poc després, la retolació dels municipis en català començara. Pere Iu Baron entenia la lluita com un sacrifici necessari però que calia fer amb el somriure, la ironia i el plaer escaients. Per això es va llançar amb un grapat de companys en l’aventura del Fiçó, un fullet satíric sense compromissions, on escarnia mig mon, esperat pels uns, temut per d’altres.
En Pere Iu Baron era també el bon company a qui agradaven les repeixades inacabables on també eren inacabables les discussions com les ampolles que mai sobraven a taula.
Cal dir que en Pere Iu era també un bon cuiner, sense ell i la salsa que preparava, les calçotades dels anys 80 i 90 a Toluges no haurien estat el que foren. Home public, sabia ser també home discret i secret. Els caps de setmana i les vacances, es retirava de la fúria del mon al seu paradís com deia : a Vernet, a les Escomelles. Al mig de la verdura, en un jardí extraordinari i salvatge, Pere Iu feia la conversa als ocells, als gats, a les gallines, a algun animalot que sempre trastejava per allà i a les plantes de les quals era gran coneixedor.
Guardarem en memòria el record d’aquest personatge amb o sense barbeta, amb els ulls maliciosos, amb el seu entusiasme i amb les seves enrabiades.
Ens pertoca de no decebre les il·lusions que portava aquest independentista precursor a la nostra llengua, a la nostra cultura a la nostra terra, a Catalunya Nord i als Països Catalans"
