x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Azadî, plataforma en solidaritat amb el poble kurd, i la productora audiovisual Ivardia, porten durant el cap de setmana del 16, 17 i 18 de juny la II Mostra de Cinema Kurd de Barcelona a la Cinètika
Kurdistan: cultura i lluita també a través del cinema
17/06/2017 Hemeroteca

Per segon any consecutiu, el proper cap de setmana se celebrarà la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona. Després d'haver passat pel Casal de Barri Pou de la Figuera en la seva primera edició, la Mostra es trasllada a La Cinètika, situada a la rambla de Fabra i Puig número 32, a Sant Andreu. Ho farà de la mà d'Azadî, plataforma en solidaritat amb el poble kurd, i Ivardia, productora audiovisual que aquesta tardor estrenarà el documental El Sol del Nord. Construint l'autonomia a Bakur.

Totes dues organitzacions fan créixer la trobada en espai i també en ambició, tot traslladant a Barcelona documentals que han estat premiats per festivals internacionals de renom, com ara el Festival Internacional de Cinema de Niça. La finalitat, segons expliquen, és apropar el cinema d'origen o temàtica kurda a Barcelona "amb la intenció de fer d'altaveu de la cultura, les tradicions i la lluita dels pobles del Kurdistan" i amb l'objectiu de "facilitar l'accés a les narratives generades per les mateixes directores kurdes sobre la història del seu poble". Ho fan –expliquen– perquè entenen la dificultat que suposa com espectadores accedir a aquest tipus de films que estan fora dels circuits comercials cinematogràfics i per teixir xarxa entre col·lectius mitjançant el sistema temàtic en espais on se'n pugui gaudir a preu lliure.

Per parlar de cultura i lluita al Kurdistan, de dinàmiques de resistència i de projectes populars, polítics i socials, la Mostra de Cinema Kurd ha seleccionat el curtmetratge Seven Stone i un total de quatre llargmetratges: Ràdio Kobanî, Sara. Una vida de lluitaBakur i Gulistan, terra de Roses; tots ells amb la voluntat d'explicar des de quines idees es construeix la revolució kurda, qüestió que ha estat centre d'estudi i interès de molts moviments d'esquerres durant els últims anys. Només el curtmetratge s'emmarca en l'àmbit de la ficció; la resta de films formen part del gènere documental i busquen explorar les diferents opcions de vida en un context de guerra.

La Mostra l'obrirà divendres 16 a les vuit del vespre Ràdio Kobanî, un llargmetratge produït als Països Baixos del director kurd Reber Dosky. El film pretén mostrar com segueix la vida a Kobane, una ciutat fronterera entre Síria i Turquia coneguda per la resistència popular contra l'Estat Islàmic l'any 2015. El fil narratiu de la pel·lícula són entrevistes i relats que recull una jove kurda després de crear una emissora de ràdio a localitat. El seu director l'ha descrit com un "un relat amarg, íntim i poètic de la curació del trauma, l'esperança i l'amor".

Dissabte 17 a partir de les 6 de la tarda es projectaran dues pel·lícules provinents de Bakur, al Kurdistan Nord. Sara, una vida de lluita presenta una de les dones més importants del moviment kurd: Sakiné Cansiz. Sara –el seu nom de guerra– va ser cofundadora del Partit dels Treballadors del Kurdistan i va ser assassinada a París el 9 de gener de 2013. Cansiz "és percebuda com un símbol d'esperança, revolució i resistència contra l'opressió i una pionera feminista al Kurdistan i a l'Orient Mitjà". La directora Dersim Zêrevan repassa la biografia de Sara per explicar la vida i la lluita d'una dona revolucionària del moviment kurd. Sara ressalta accions com el lideratge de la resistència heroica a la presó d'Amed, capital del Kurdistan, però més enllà d'actes concrets és interessant conèixer el paradigma que les dones kurdes plantegen. En veu de l'activista kurda Zilan, "la jineologia [la ciència de la dona] ha de desenvolupar un rol històric per aconseguir un canvi de mentalitat i també unes estructures polítiques i ètiques que posin l'emancipació femenina al centre de la seva praxi".

La segona pel·lícula de dissabte, prevista a 2/4 de 8 de la tarda, de Cayan Demirel i Ertuğrul Mavioğlu, s'anomena igual que el lloc d'on prové: Bakur. El film retrata la quotidianitat de les guerrilleres del PKK, homes i dones que expliquen com han viscut 40 anys de guerra silenciada per Turquia des de les muntanyes. Bakur, tot i ja haver-se projectat a Barcelona, és, en una lluita contra la censura, un dels documentals més aclamats. A Turquia, el festival d'Istanbul el va retirar de la programació. Les conseqüències de censurar el film van ser la retirada voluntària d'altres pel·lícules per part dels seus directors en solidaritat i, finalment, la cancel·lació del festival. Una carta contra l'opressió i la censura va reunir més de cent signatures de cineastes.

La Mostra reiniciarà la seva trobada a les 6 de la tarda de diumenge 18 amb el curtmetratge Seven Stone. Seguidament, l'última pel·lícula que la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona ens porta al llarg del cap de setmana és Gulistan, terra de roses. De producció alemanya i canadenca i dirigida per Zaine Akyol, el documental segueix Gulistan, una jove adoptada que marxa del Canadà per unir-se a les guerrilles kurdes. Amb Gulistan, terra de roses Akyol busca el recorregut que la seva cangur va realitzar i intenta explicar què la va moure.

A partir d'experiències individuals i col·lectives filmades, les pel·lícules que projectarà la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona volen difondre la idea inherent entre les kurdes que "la resistència i l'autodefensa són un mitjà per assolir la pau i la justícia a l'Orient Mitjà'. Per entendre això és necessari formar-se. Fer-ho a través de films d'origen o temàtica kurda serveix per entendre'ls una mica millor. La Mostra, tot i tractar el Kurdistan de manera àmplia també s'endinsa a través de tres dels seus films (SaraUna vida de lluitaBakur i Gulistan) en el Confederalisme Democràtic. El paradigma desenvolupat per Abdulah Öcalan, líder del PKK, és font d'inspiració del moviment kurd per construir una societat basada en l'alliberament de la dona, l'ecologia social i l'assemblearisme. Un horitzó que inevitablement es veu reflectit a les pel·lícules que es projectaran.

La Mostra planteja apropar durant tres dies com es viu el i al Kurdistan, així com desmitifica els conceptes creats al seu voltant i l'enaltiment de la guerra, mostrar el projecte polític del moviment d'alliberament kurd i explicar a través de les protagonistes dels films com viu una dona kurda.
La Cinètika acollirà la trobada i totes les activitats seran de preu lliure. Es podrà gaudir de dos sopars: el de dissabte a càrrec del grup Elissa de Sant Andreu. La resta de beneficis que s'obtinguin es destinaran a finançar III Mostra de Cinema Kurd de Barcelona l'any vinent.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid