Els darrers dies estic veient molts escrits d’opinió assenyalat tot allò que ens ha mancat fer abans de l’intent de referèndum independentista. També donant consells sobre si ens cal seduir els patriotes espanyols (en paraules de Pablo Iglesias) de Podem i dels Comuns, o si hauríem de comptar-los (tots o en part) dins del bàndol imperialista, al costat del PP. Doncs, jo crec que res d’això ja no toca, que ara és l’hora d’aturar el debat. No ha res més a discutir quan arriba la sega.
Mobilitzats i disciplinats no vol dir pas que deixem d’influir en les instàncies que comanden el Procés. És clar que ho farem, inevitablement, però cadascú des del seu lloc real; i la nostra pressió en vers les decisions polítiques serà en funció de la magnitud i la perseverança de la mobilització del carrer. Ha arribat la clarificació definitiva i uns i altres s’hauran (ens haurem) de posicionar en calent.
No insinuo pas que desapareguin les contradiccions, perquè hi ha molts interessos contraposats, agendes B i hipoteques per pagar, que condicionen la covardia, no salament dels burgesos. Tanmateix, la Història ens recorda que hi ha un moment a partir del qual el conegut “perepunyetisme” dels Catalans s’atura per a donar pas al combat disciplinat, massiu i efectiu.
Les revolucions no es fan a l’internet ni dins de casa. El mateix títol d’aquest escrit segurament us recordarà la institució del sometent, històricament prou contradictòria. Tanmateix, el punt en comú amb la situació dins la qual entrem és que, quan arriba el moment de l’acció, vol dir que el moment és arribat, i que no es pot defugir, ni amb debats ni amb dubtes ni amb indisciplines. Alea jacta est.
Sempre tindrem dubtes: Quina serà l’actitud d’uns i altres a partir del moment que el nostre President sigui inhabilitat? Quina serà la reacció de la majoria electoral castellanoparlant a la repressió espanyola? Com afectarà el procés la guerra bruta, fins i tot si estigués disfressada de yihadisme? I les desercions dins dels nostre camp, com ens afectaran? S’ha acabat el temps de les especulacions, ara és l’hora de les mobilitzacions. Allò que haurà de venir, ja ens ho trobarem!
