x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En el record
Emotiu homenatge a Julià Babia i companys de lluita a Castelló de Farfanya

Casellas va recordar en els seus espais d'intervenció musical, en Julià com a membre d'aquell "escamot del Baix Llobregat" que també estava format per altres companys que ara ja no hi són, com la Maria Rosa (la Toia) i l'Albert Ibañez que van militar a les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC), el PSAN-P, IPC i els CSPC en uns moments on es començava gestar l'estratègia de l'independentisme combatiu.

12/02/2017 Política

Aquest dissabte, desenes de persones van retre homenatge al lluitador independentista Julià Babia (El Nen) i -amb ell també als companys de luita de tota una generació- a Castelló de Farfanya, molt a prop de l'indret on va morir ara fa 30 anys en un accident de trànsit a l'edat de 26 anys. L'acte organitzat per Poble Lliure de Ponent, va ser presentat per Ferran Dalmau de la CUP de Lleida i va comptar amb la participació de companys de militància independentista: Toni Casserres de Poble Lliure del Bages; el músic Marcel Casellas; Josep Maria Cervelló d'ERC de Sant Boi de Llobregat; i Albert Botran, diputat de la CUP-CC al Parlament.

Tots ells van remarcar el fet que la generació del 79, de la qual fa part en Julià van posar les bases de l'explosió popular independentista que es viu al país. 

Casserres (parlament) va descriure la situació política de la comarca del Bages en aquell moment, i es va centrar en la Manresa dels inicis dels anys 80, moment on coneix la parella Julià Babia i Griselda Pineda; concretament al desembre de 1981, quan es produeix la primera onada repressiva contra l'independentisme combatiu i la lluita de Terra lliure. A Manresa són detinguts Pere Bascompte i Jaume Llussà. Davant d'aquest fet comença una forta campanya de solidaritat a la ciutat. És en aquell moment que en Julià fa veure, dins el moviment solidari, que més enllà de detencions hi ha una confrontació política i que, per aquesta raó, la solidaritat no tan sols ha de ser humanitària, sinó que també ha de ser política. A partir d'aquell moment es van crear el Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i tot un seguit d'iniciatives de caire independentista a la comarca. 

Casserres enumera la creació del Moviment Independentista del Bages, més tard la creació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i el 1983 la Trobada Independentista d'Artés, que va marcar un rellançament de l'independentisme combatiu, no tants sols a la comarca sinó que també a tot el territori. Recorda, d'en Julià, que deia que ell veuria la Independència, ja que estava convençut que la via que tot just s'havia iniciat donaria molt aviat el seus fruits. Davant del seu exemple de generositat, d'esforç i sacrifici en la lluita, Casserres va afirmar que el millor homenatge és la victòria, i que ara la lluita passa pel referèndum i per assolir la República de la Catalunya independent.

Casellas va recordar en els seus espais d'intervenció musical, en Julià com a membre d'aquell "escamot del Baix Llobregat" que també estava format per altres companys que ara ja no hi són, com la Maria Rosa (la Toia) i l'Albert Ibañez que van militar a les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC), el PSAN-P, IPC i els CSPC en uns moments on es començava gestar l'estratègia de l'independentisme combatiu.

Tota una generació que Cervelló (parlament) va batejar com la "generació del 79", que va tenir el valor d'inciar un nou moviment que s'expandiria als anys 80. També va fer una crida a mantenir la unitat de l'independentisme "des del mar més traquil de la socialdemocràcia fins a la muntanya més radical de la lluita més directa contra el capital" de manera que es faci un bosc espès que ha de ser el conjunt del moviment independentista que ens ha de portar a la independència.

Albert Botran (parlament) va tancar les intervencions, relacionant l'exemple d'en Julià Babia en la creació del nou moviment independentista, remarcant la importància de la tenacitat dels qui han portat el seu compromís des d'aquell moment fins ara. El compormís militant és la nostra força i el que ens ha de portar a guanyar la Independència i a aconseguir una República independent, participativa i justa socialment.  Els crits d'independència, socialisme i visques a una Terra Lliure, van cloure l'acte.

Valora
Rànquings
  1. Què hauria passat si...?
  2. L'espanyolització de la Generalitat avança ràpidament amb l'article 155
  3. María Dolores de Cospedal fa el ridícul caient en una broma de l'agència de notícies russa Sputnik
  4. El "periodista" del diari El Español: Burro al m²...
  5. Estrena simultània del vídeo "Orgull d'Escola Pública" a 33 Escoles Públiques d'Infantil i Primària de Badalona
  6. Una dona denuncia un guarda de seguretat que ahir la va ferir al cap amb la porra a l’estació de l’AVE de Girona
  7. Pintades contra la presència de Soraya Sáenz de Santamaría a S’Agaró
  8. La CUP-CC de la demarcació de Tarragona presenta la seva llista electoral
  9. Comença a Vic l'acció "Un poble empresonat" de tancar-se voluntàriament per torns en una presó
  10. La militància de la CUP-CC ratifica la llista proposada pel Secretariat Nacional
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid