Drassanes per la República Catalana ha celebrat aquest dissabte pel matí una Jornada de treball i clarificació sobre el procés constituent reunint a diversos polítics, acadèmics i membres de la societat civil coneixedors de la qüestió i implicats en el debat entorn de la constitució catalana. La jornada duia per títol ‘El Procés Constituent de la República Catalana. Un procés històric’ i s'ha celebrat a l’Aula Capella de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona – ETSEIB.
Amb aquesta Jornada, que ha aplegat una cinquantena de persones convidades personalment, s'ha volgut fer una reflexió conjunta entre el pensament acadèmic, el món polític, i el dinamisme social. Per tal de centrar els àmbits de debat, des del col·lectiu Drassanes s'ha elaborat prèviament un qüestionari que ha procurat trobar resposta en les intervencions dels ponents.
A més de la salutació protocolària per part de Josep Ferrer, ex-rector de la UPC, i de Pepa Arenós en nom Drassanes per la República Catalana, s'han fet unes paraules de presentació i motivació de la Jornada per part de Carles Castellanos, també membre del col·lectiu Drassanes, que ha volgut fer esment de la detenció el dia anterior de Montse Venturós, alcaldessa de Berga, com a exemple de l'enduriment de l'actuació de l'estat espanyol vers els nostres representants i al qual s'ha de respondre amb solidaritat, coherència i exigència d'unitat d'acció.
L'estat actual del procés: l'òptica institucional
El primer debat ha tractat sobre l’Estat actual del procés i perspectives després de l'aprovació del Procés Constituent des de l'òptica institucional, a partir de les ponències dels diputats Lluís Llach (JxSí) i Gabriela Serra (CUP-CC), president i vicepresidenta respectivament de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya. S'ha partit dels acords del Parlament com a referent imprescindible, al voltant del qual hi ha la possibilitat d’organitzar de manera unitària les diferents iniciatives existents entorn del procés de debat constitucional.
Entre d'altres consideracions, s'ha destacat la importància de fixar-se en els tempos. De la mateixa manera que l'aturada d'alguns treballs que estaven en marxa es van aturar per la no aprovació dels pressupostos i pel plantejament de la qüestió de confiança del president de la Generalitat, també és cert que ara es presenta una nova oportunitat i que a això s'hi afegeix el fet d'encavir la celebració del referèndum sobre la independència. Tot plegat modifica el plantejament previst inicialment, però també recomana no mesclar el Procés Constituent amb la campanya pel referèndum, que sempre pot crear dissensos innecessaris.
Els reptes del procés: l'òptica acadèmica
El segon debat ha tractat sobre els Reptes del procés constituent des de l’òptica jurídica i política, obert amb les ponències d'Albert Noguera (Professor de Dret Constitucional a la Universitat de València) i de Jordi Matas (Catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Barcelona). En aquest debat s'han analitzat diverses experiències des de la perspectiva del dret constitucional que ens poden servir com a elements de reflexió.
En general es planteja la batalla de legitimitats. En el cas català s'ha d'optar per guanyar-la per la via ciutadana, democràtica, massiva i activa. En cap moment hi haurà "canvi total" amb l'anterior poder, sinó que hi haurà una "coexistència" de legitimitats i deslegitimitats. Per tant, aquests tempos no es donaran en moments separats, sinó que s'entrecreuaran.
També es va fer esment del canvi de la societat catalana en aquests darrers anys. S'ha tornat més independentista i més d'esquerres, però també tenim una societat molt més pobra. Cal ser-ne molt més conscients i el govern ha de demostrar que un govern independentista és capaç d'ajudar a revertir les situacions d'injustícia.
Es destaca la capacitat il·lusionadora que pot suposar discutir els continguts de la constitució.
Tot i que la participació dels assistents ha estat molt nombrosa i intensa, es considera que valdria la pena d'organitzar, probablement pels volts de gener, un nova Jornada orientada de manera directa al debat, seran moments decissius del procés i molts dels temes que ara són encara especulacions, seran damunt la taula.
L’organització d’aquesta jornada té la intenció de recollir, en la mesura del possible, una descripció transcrita dels debats que es posaran a disposició dels assistents i de la qual se'n faran públiques les conclusions més rellevants.
