x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
«La detenció de la batllessa de Berga és un salt repressiu endavant al qual cal fer front amb molta intel·ligència si no volem que tinga efectes contraproduents»
Amb molta preocupació: cinc lliçons de la detenció de Montserrat Venturós
06/11/2016 Hemeroteca
Vicent Partal. Foto: Vilaweb Vicent Partal. Foto: Vilaweb

És indiscutible que la detenció avui de la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, és un salt endavant important en el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. Un jutjat, en aquest cas un jutjat local, ordena de detenir un càrrec públic perquè ha pres una posició política i perquè es manté fidel al compromís adquirit amb els electors i les decisions adoptades pel consistori. De tot això, crec que podem extreure’n –i hem d’extreure’n– unes quantes lliçons.

1. El govern i Junts pel Sí tenen un problema d’estratègia molt seriós: aclarir quin paper poden fer els funcionaris fins a la desconnexió, especialment els mossos
El full de ruta especifica que la llei de transitorietat jurídica no s’aprovarà fins al juny. Sense aprovar aquesta llei no és possible de demanar als funcionaris que desobeesquen ordres directes dels aparells de l’estat espanyol. Per dues raons. La primera: la desobediència només pot partir de la llibertat personal; ordenar a algú la desobediència és un contrasentit, especialment si se’n poden derivar repercussions personals. I la segona: si de cas, són els polítics que han de desobeir i no és just de carregar sobre les espatlles dels funcionaris una responsabilitat que correspon a uns altres.

Tot això dit, és impossible que aquesta tensió repressiva es puga aguantar d’ací al juny i, per tant, cal prendre decisions. Perquè si els mossos, com a policia judicial, avui porten la batllessa de Berga al jutjat detinguda, com ho faran per a no dur-hi la presidenta Forcadell quan els ho demane, com a policia judicial, el Tribunal Constitucional? Aquí hi ha un forat obert que algú hauria de pensar com es tapona.

2. Amb una agressió d’aquest abast, o hi ha unitat entre Junts pel Sí i la CUP o el procés cap a la independència perilla
És tan simple com això. L’aritmètica parlamentària no ha canviat i, per tant, els deu diputats de la CUP encara poden posar fi al govern quan vulguen. Semblava que, després del rebuig del pressupost, s’havia superat el moment crític i s’obria una etapa de col·laboració entre Junts pel Sí i la CUP, basada en l’interès comú de proclamar la independència l’estiu del 2017.

Però amb la detenció de Montserrat Venturós hem vist tornar tots els fantasmes del passat. No té trellat que el conseller d’Interior diga que la detenció ha estat feta pensant a evitar sobretot la mala imatge dels Mossos o que es condemne la reacció de la CUP pel boc gros, dient que és ‘infantil’ i insistint en el clixé de la CUP com a gent poc de fiar. I, en la mateixa mesura, tampoc no és lògic que la CUP es pregunte retòricament si el govern fa costat als tribunals espanyols i va contra l’independentisme o que parle intencionadament de ‘matinada’, quan la detenció s’ha fet més tard de les set del matí. Detalls a banda, una acció com aquesta d’avui havia d’haver estat pactada discretament en tots els detalls polítics, precisament per a minimitzar-ne l’impacte sobre la marxa del procés. No s’ha fet i per això som on som.

3. O identifiquem qui és l’adversari i ens comportem en conseqüència o no arribarem gaire lluny
La batllessa de Berga ha estat detinguda per una denúncia d’una organització espanyolista. I, sobretot, per l’existència d’una legislació antidemocràtica que permet fets com aquest. Aquest és el fet greu i determinant en el qual cal centrar la responsabilitat. En qualsevol país del món quan la repressió s’endureix més que mai els qui en són víctimes es tornen més disciplinats. O són arrasats. I el que hi ha en joc és saber quina batalla lliurem: la del parlament contra l’estat espanyol per a aconseguir la independència o la dels partits entre si per a guanyar les eleccions vinents? Si es respon a aquesta pregunta amb sinceritat, aleshores se’n desprèn una disciplina o una altra.

Però cap dels dos grups no hauria de passar per alt que ells només gestionen els vots dels ciutadans i que de les eleccions del 27 de setembre va emergir un mandat excepcional per a proclamar la república catalana l’estiu del 2017. Trencar un mandat tan extraordinari reclama circumstàncies molt extraordinàries. No es pot posar en joc la majoria independentista cada setmana. Això no és seriós i és indigne de l’esforç fet per tants votants i per tanta gent que no ha parat de treballar per la independència de fa anys.

4. El desafiament a l’estat ha de ser col·lectiu o serà impossible de gestionar-lo cas per cas
Fa dies que vaig demanar com podríem evitar que l’ofensiva repressiva de l’estat fes perdre al moviment independentista la capacitat d’anar sempre a l’avançada, una capacitat que ha estat decisiva fins avui. Crec que tot això que passa aquestes hores pot aportar-hi una idea: la desobediència sempre ha de ser col·lectiva i multitudinària, per a protegir els qui l’acompleixen. En pose un exemple: tan bon punt s’ha sabut la detenció de Montserrat Venturós, l’Ajuntament de Sabadell ha despenjat la bandera espanyola i de seguida el PP ha denunciat l’equip de govern al jutjat. És evident que si la reacció hagués estat coordinada i cinc-cents o sis-cents ajuntaments haguessen despenjat la bandera espanyola tots alhora el gest hauria tingut una significació molt diferent i unes conseqüències ben diferents. Per què no es fa així? Per què cadascú va a la seua, tenint com tenim tants i tants organismes que ho coordinen tot? Gestionar la repressió ara d’una persona, ara d’una altra és un infern que desgastarà el país, el govern, el parlament i la relació entre Junts pel Sí i la CUP. Gestionar repressions col·lectives, en canvi, fa pujar el nivell de la confrontació política.

i 5. La gestió del temps i de les emocions és fonamental
Sempre ho és, però en un procés tan complicat com el que ara duu a terme a Catalunya ho és i ho serà d’una manera molt especial. Les xarxes socials no es poden controlar i els grups polítics no poden controlar què hi diuen els militants. Però fóra bo que tothom, quan passen coses tan greus com la que ha passat aquest matí, tingués la capacitat de controlar les emocions i gestionar de manera adient el temps. Ja és tot prou greu per a agreujar-ho encara més deixant anar sense límits i sense responsabilitat les emocions, les fílies o les fòbies de tothom.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid