La Rita no abandona la cadira i encara guanyarà més milers d’euros. Mourinho és the especial one i en Mariano és President d’un govern. La gent es planta davant de la televisió a veure un programa d’estrelles de la música, filles de cantants del franquisme i amics o amigues d’endollats variats de cases grans, s’atreveixen a donar classes de cant quan en realitat no hi són allà pels seus coneixements musicals.
Tv3 promociona cantants en castellà i en anglès i com no, pseudo-grups de rumbeta mentre margina autors locals que han promogut la crítica i la lluita pels valors humans, com la dignitat, la llengua, la terra, la llibertat. Pregons de la Mercè on qui va premiar al pregoner fa dos anys, diu que és una vergonya que sigui pregoner avui...comuns aplaudint pregoners que insulten com a mínim una mica més de la meitat dels electors de Catalunya i els hi ofereixen el faristol de la ciutat.
De President de la Caixa a President de Repsol, de President del Govern a President d’una elèctrica amb majúscules, sous milionaris, sobres, corruptibles somriures de la cara del feixisme a la germana d’un torturat per bandes il·legals pagades amb fons públics. Podemites cobrant sous milionaris, parlant de justícia social a Veneçuela i camioners que després de quilometres de treball i anys de suors voten la dreta, que ja no és dreta, ja no és res, camuflatge virat en titelles de les grans corporacions.
Republicans estudiant al Vaticà i Convergents homosexuals amb fills, vomitant odi a les xarxes contra l’antiga anomenada esquerra, que tant va lluitar pel reconeixement dels drets dels marginats per raó de gènere, sexe, sexualitat o com li vulgueu dir. Iniciatius i verds, que serà per poc madurs, que ahir eren sindicalistes i independentistes i avui van lluint jaqueta d’Armani i menjant a bons restaurants, amb deutes a les esquenes però vivint tranquils perquè a Catalunya si que es pot. I “acaudalados y hacendados señoritos de la capital catalana, con infinidad de propiedades” jugant a fer de subjectes de l’esquerre radical, marginats de la societat, llogaters contra l’especulació d’immobles.
Anarquistes perduts ja en una mena de voràgine utòpica elevada a la enèsima potència, comunistes llibertaris i d’altres nomenclàtors indescriptibles, atrapats en incoherències dolçament inconfessables, a cops defensant nous estats per fugir de la misèria mental del vell estat i d’altres que per no trair el dogma s’afileren al costat de l’unionisme més ranci i caducat, sense voler-ho. Cristians que exerceixen de cristians, menys algunes hores al dia via internet o a les escoles...lo vostre si que es hipocresia imperdonable i cada cop més casos que surten a la llum...animalistes de calçotada menjant llonganissa a la brassa, taurins pentinant gatets a una casa d’acollida...
Ja m’ho va dir aquell home alt, d’ulls clars...tot és mentida. I no cal ni afegir que qualsevol intent de coherència ens duria a un complert estat i estrat de bogeria.
Així que estigueu tranquils and speak Lapao.
