Quan el camp d'esports batega, ho fa al gol nord on hi resideix el seu cor. Un cor que canta i no ho fa sol, crits d'ànims i algun que altre nom i cognom. M'he sorprès que el teu segon cognom sigui botifler, ves quina cosa, no m'ho esperava. Tot passejant pel carrer Cavallers d'aquesta Ilerda malferida, no puc deixar de pensar com van poder fer malbé aquesta joia, aquest Edifici del Roser saquejat fa tres-cents anys per les tropes invasores i ara novament desfet per les ordes pedrosanchesianes de la ciutat.
L'edifici del Roser va ser el darrer bastió de resistència d'aquell 12 d'octubre de 1707, quan les tropes dels borbons li van calar foc i van assassinar entre 500 i 700 persones que s'hi refugiaven del setge.
Anys enrere i fins al 2003, educació i cultura es donaven la mà al seu si, Facultat de Dret i Lletres, Museu d'Art Jaume Morera, Escola Municipal de Belles Arts, espai de trobada per a Associacions del Centre Històric i el lloc on cada 11 de setembre col·lectius i persones hi fan l'Ofrena Floral als caiguts.
El 2003 s'anuncia, tu anuncies, de la mà de republicans llavors ben amics teus, que l'edifici passa a mans de Paradores Nacionales i que s'hi construirà un hotel de luxe amb 53 habitacions al bell mig d'un barri en procés de degradació-especulació modernitzant. El 2007 ens cardes la nau espacial aquella que tothom coneix com La Lletja (la Llotja per vosaltres) que s'acaba el 2010 i que funciona menys com a Palau de Congressos que una escopeta de fira. Bé, ha vingut dos cops lo Mariano i poca cosa més...
Agafeu i engegueu a prendre vent tota la via romana de la ciutat sepultada sota el ciment per fer accessible l'entrada a les mil multinacionals que tenen tendes a l'eix comercial...Maximo Intimiximi i Breska Stradivaria y suma y sigue... Ens plantifiques un acord amb Ciudadanos-Ciutadans-Citizens-No You can't-Oi the Arrase per acabar d'adobar-la, no sigui cosa que per una nimietat com l'ús del català, perdem la cadira. I amunt i avall amb lo vodevil de si paguem corbates o concedim llicencies, la gent va a fer el "vermut torero" (a l'única ciutat del Estado sense plaça de bous) a una pista de futbol sala pública ocupada com a terrassa semi-privada, que mai es va atorgar a associacions que la van demanar per jugar a futbol en repetides vegades, tota gent de la ciutat, ciudadanos, contribuents, votants, citizens.
Crida el cor del Camp d'Esports, el teu nom i el teu segon cognom, aquest de Botifler...quina mala baba tenir aquest cognom... Com has pogut deixar mort un edifici històric com aquest? Tancat per a què mori. Que ens fiquis aquella mena de plaça amb arbres de ferro, tancada a l'estació de trens per evitar els aparcaments gratuïts i ens fiquis un pàrquing de pagament a sota...no és prou humiliant ja? Aquesta dèria neoliberal salvatge de convertir qualsevol espai en quelcom productiu per a una concessionària i no per al ciutadà, ciudadanos-citizens, no és suficient ja?
Ja ho sabem prou que us dóna igual. Us dóna igual. Anem cobrant. Anem cobrant dels ciutadans, ciudadanos, citizens. Però el cor del Camp d'Esports si que batega com cal.
No queda ni rastre de la S de socialistes, ni de la O d'Obrers, ni tant sols de la C de Catalunya...
Estem preparats pel festival...per quan arribi l'equip rival...
