Avui fa 91 anys de les detencions del Complot del Garraf, l'acció fallida contra el rei Alfonso XIII i tot el directori militar de la dictadura de Primo de Rivera dut a terme conjuntament per membres de Bandera Negra (Grup d’acció integrat a Estat Català) i la Societat d’Estudis Militars (Grup Independentista que pretenia crear un exèrcit català).
Aquests, entre altres, van planejar l’acció mortal i regicidi amb grans conseqüències un dia abans: preparar les bombes i col·locar-les a la via del tren al Garraf. El grup tenia la intenció de fer volar el tren en què viatjaven responsables de la dictadura en el pas d’un tunel. L'acció fracassà a partir del descobriment de la policia de l’organització de l’acció, i comportà la detenció de molts dels seu membres.
Un 7 de juny de 1925 van ser detingudes diverses persones pertanyents a La Bandera Negra, que van ser amnistiats (indultats) el 1930 amb la caiguda de la dictadura i després d'una important campanya a favor de l'amnistia dels presos.
La Bandera Negra
La Bandera negra fou una organització secreta d’acció directa nascuda a Barcelona a principis de 1925, dependent del partit Estat Català, dirigit des de l’exili per Francesc Macià i Daniel Cardona. El nom provenia de la bandera que onejà en alguns indrets en la desfeta del 1714, segons la cançó popular "La dama de Reus."
Els conjurats d'aquest grup clandestí signaren un document que més tard fou dipositat en una caixa forta en un banc americà. Entre els seus adherits hi figuraven en Daniel Cardona, Miquel Badia, Josep Badia, Jaume Compte, Jaume Balius, Joan Bertran i Deu, Artur Cussó, Deogràcies Civit, Francesc Ferrer, Salvador Garriga, Emili Granier-Barrera, Jaume Julià, Marcel.li Perelló, Ramon Xammar, Josep Papasseit......
Aquest grup estava domiciliat a un centre excursionista anomenat "Serra del Cadí", que tenia la seu al carrer Vertrallans de Barcelona, raó per la qual, en els medis catalanistes se'ls coneixia "pels de Vertrallans". La Bandera Negra va arribar a tenir delegacions a Perpinyà-Beziers, a Buenos Aires i a diferents indrets de Catalunya, però es va dissoldre després de l'intent de Prats de Molló, el 1926.
