Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El "Dia de les Esquadres", una herència franquista

En uns moments de ruptura amb l'Estat espanyol, convé recordar que l’origen de la festivitat de la Diada de les Esquadres de Catalunya, data artificial que els governs autonòmics de les darreres dècades van perpetuar per legitimar aquest cos policíac, és herència del franquisme

11/04/2016 Memòria històrica

Avui se celebra el #DiaEsquadres, una data amb una utilització ideològica i corporativista, amb projecció institucional, i que s'ha instituït en diada de referència per portar a terme la vindicació i la cohesió del cos dels Mossos d'Esquadra. Aquestes dies es porten a terme diferents actes arreu de la CAC per promoure aquesta diada, que enguany té com a acompanyament la definició d'"Acte Nacional."

El moment polític no és aliè al cos armat autonòmic, ja que justament aquests dies es manté viva la polèmica sobre el paper dels Mossos d'Esquadra en relació a les citacions als electes independentistes per la consulta del 9N.

Però convé recordar l’origen de la festivitat de la Diada de les Esquadres de Catalunya, data artificial que els governs autonòmics de CiU van imposar per legitimar aquest cos policíac, és herència del franquisme, anys en què aquest cos d’origen botifler va coexistir amb les altres forces repressives comandades pel general Franco

Per contra del que pensa la població, el cos dels Mossos d'Esquadra va existir durant el franquisme, molts dels quals eren militars espanyols de graduació, que mai van ser depurats i van continuar pertanyent a aquest cos durant els anys de l'anomenada Transició.

L'origen botifler: res a celebrar

L'origen del cos i del nom de Mossos d'Esquadra (i de les Esquadres) prové del cos armat creat pels botiflers de Valls després de la derrota de la Guerra de Successió, impulsat pels germans Veciana. Es tractava d'un cos indígena especialitzat en la repressió dels resistents austriacistes i en endavant en un cos encarregat d'exercir la repressió comandat per la Santa Inquisició.

Els Mossos d’Esquadra (o Esquadres dels Mossos) provenen del segle XVIII-XIX i tenien com a funció principal un paper auxiliar de l’exèrcit borbònic (combatre els guerrillers austriacistes, perseguir els desertors en temps de pau i de guerra, control ideològic i moral, encalçament de contrabandistes i bandolers, etc.), ja que coneixien suficientment el terreny i actuaven a manera de mercenaris indígenes. Un rol militar i eficàcia policíaca de control social i polític que els ha perpetuat per la confiança que oferien a les classes dominants (terratinents, Església catòlica, industrials, militars espanyols, etc.). Per aquesta raó aquest cos, que comptava amb un currículum repressiu com a preservador de l’ordre social i d’obediència durant segles, també va perviure durant el franquisme com un cos folklòric que simbolitzava l'ordre i l'obediència al règim. Molts dels mossos dels franquisme eren militars espanyols, un requisit que durant la transició també es va reservar per als comandaments de la policia autonòmica actual, que havien de ser militars de graduació per exercir un càrrec dins dels cos autonòmic.

Repressió i obediència a la reacció

En els anys de la reforma política els Mossos d’Esquadra van a ser el candidat número u per exercir aquest paper de substitució dels anteriors cossos repressius que, com en la resta d’aspectes d’aquesta operació política de maquillatge canviés la façana per deixar-ho tot ben lligat.

Un dels promotors del canvi del model policíac de la reforma fos precisament l’exfalangista Rodolfo Martín Villa, també molt interessat a recuperar i ampliar un cos com aquest. Un altre avalador de la continuïtat d'aquest cos armat va ser el també falangista Juan Antonio Samaranch.

"Atado y bien atado"

La festa de la Diada de les Esquadres, que compta amb una dèbil tradició a la història de Catalunya, va ser recuperada a la dictadura Franquista, i posteriorment es va perpetuar fins l'actualitat. Com podem observar a la foto del retall de La Vaguardia, amb motiu del CCLVè aniversari dels Mossos el 1976, es va instituir la festivitat de les Esquadres.

El govern de Jordi Pujol va fixar aquesta Diada de tradició botiflera i reaccionària el 1982; festivitat militar i ara religiosa que s'ha perpetuat fins als nostres dies.

Des d'alguns sectors de tendència progressista d'agents de la policia autonòmica es va  criticar fa alguns anys la decisió de celebrar la Diada de les Esquadres amb una missa, així com les ofrenes en nom del cos armat a la Verge de Montserrat.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid