El Procés Constituent ja ha començat. Des de fa mes d’un any que diverses entitats i organitzacions han obert i/o participat, en el que es pot anomenar, la participació ciutadana en aquest debat, sigui en forma de proposta d’una constitució concreta com és el cas del jutge Vidal i Constituïm, com la proposta de Convenció Constituent de Reinicia, fins a la participació itinerant en debats territorials que La Marxa Som està preparant per començar-la el mes de Juny d’enguany.
Aquest Procés Constituent s’emmarca en el context de trencament radical de com es concep la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten al conjunt de la societat. Si fins ara, fruit de l’articulat de la Constitució del 78, hi ha una sobirania pràcticament parlamentària, per la qual les decisions les pren de manera exclusiva el Parlament (la ciutadania solament pot intervenir en comptades ocasions a través d’una ILP amb condicionants molt restrictius i que finalment és el Parlament qui té la darrera paraula en acceptar-la i/o modificar-la a la seva conveniència), ara ens trobem amb la voluntat manifesta de que la ciutadania vol participar en la presa de decisions de manera més directa.
Aquest canvi de posicionament ciutadà es fruit dels diferents comportament dels actors polítics i institucionals que, amb els seus casos de corrupció, prevaricació i mala gestió, han sumit al país en una crisi econòmica i política en que aquells actors han perdut tota credibilitat. Aquest sentiment i voluntat de participació ciutadana en els processos constituents ha estat recollit per sociòlegs i politòlegs, com Ferran Requejo entre d’altres, que clarament aposten per la participació ciutadana en el procés de gestació d’una nova Constitució: “La tendència actual és articular procediments de democràcia representativa, democràcia participativa i democràcia directa, les tres inclouen moments de deliberació, negociació i votació, en el procés d’elaboració o reforma de les constitucions” va escriure F. Requejo a La Vanguardia el 4 de Maig de 2015.
Som davant d’un nou paradigma pel que ja no es vol que sigui solament el Parlament, i per tant la classe política parlamentària, la que prengui de manera unilateral les decisions. Ara es vol que sigui la ciutadania que ho faci en una clara manifestació de ruptura democràtica. La transició d’un model a un altre no serà fàcil, els partits polítics no deixaran part del seu poder a la ciutadania sense oposar-hi resistència i això es posarà de manifest, ben aviat, amb l’apertura del procés constituent que s’ha d'iniciar a Catalunya.
Sectors de la societat civil organitzada sota el paraigua de Reinicia han dissenyat una proposta de procés constituent en quatre fases, veure: http://www.reiniciacatalunya.cat/que-es-una-convencio-constitucional/ per la qual és la ciutadania que participa i co-lidera, juntament amb el Parlament, el procés constituent i la redacció final de la constitució que, finalment, s’ha de sotmetre a referèndum.
Per tant aviat veurem si les forces parlamentaries i els partits polítics accepten, o no, la participació i co-lideratge de la ciutadania en aquest procés constituent. No tenim cap dubte de que els partits parlamentaris i la resta d’institucions veuen amb bons ulls la participació ciutadana en una primera fase en la que aquesta pugui expressar els seus valors i anhels, però tenim tots els dubtes que aquests principis siguin incorporats i defensats en una Comissió Mixta Constituent, en la que la ciutadania hi participi en igualtat de condicions que les forces parlamentaries. I no solament això, sinó que aquesta Comissió Constituent Mixta, es conformi en una Assemblea Constituent completament independent del Parlament (i de la resta de la ciutadania) i que els seus resultats i propostes de l’articulat de la nova Constitució vagin directament a votació ciutadana en forma de referèndum (sigui global i/o parcial) sense haver de passar pel Parlament, per que aquest és un poder constituït i no un poder constituent.
Si volem un nou marc de relacions entre la ciutadania i les institucions, el moment de començar-lo a construir és precisament a l’hora de dissenyar el Procés Constituent. Qui lideri el Procés Constituent i faci l’articulat de la Constitució, és qui serà el Sobirà del nou país perquè controlarà el medi pel qual la Constitució serà articulada. Per tant, des del col·lectiu Drassanes per a la República Catalana, estarem amatents per seguir, i si s’escau denunciar, el procés de generació de la nova Constitució, quan aquest es desviï del sentiment general pel que la ciutadania vol participar en la presa de decisions del nou país. I el Procés Constituent, i la Constitució que en resulta, en son el primer i el seu més fonamental esglaó.
Olga Bohera
Periodista, membre del col·lectiu Drassanes per la República Catalana
