Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Micromecenatge
Un documental recuperarà la història del ‘Comando Dixan’ i reflexionarà sobre la islamofòbia i el racisme

El ‘comando Dixan’ és el nom que la sàtira popular va donar al que la policia va denominar Operació Estany

04/12/2015 Drets i Llibertats

S'ha iniciat la campanya de micromecentage a través de la plataforma de micromecenatge Verkami per fer possible el documental sobre la història del ‘Comando Dixan’ amb l'objectiu de no oblidar i reflexionar sobre la islamofòbia i el racisme. Són els objectius que es planteja un documental que s’ha enregistrat aquest estiu a Algèria i que s’estrenarà l’octubre del 2016. 

El ‘comando Dixan’ és el nom que la sàtira popular va donar al que la policia va denominar Operació Estany. El gener de 2003 es van detenir vint-i-tres persones de Banyoles i Barcelona d’origen algerià i marroquí per suposada pertinença a Al-Qaeda, en una manio- bra orquestrada per l’aleshores president del govern espanyol, José María Aznar, que ns i tot i el secretari d’estat dels Estats Units, Colin Powell, va arribar a utilitzar per justi car la intervenció a l’Iraq. Dos mesos més tard, la mateixa nit de l’inici de l’ocupació a l’Iraq, els detinguts van quedar en llibertat. Els actes de desgreuge per als joves es van multiplicar arreu del territori i el crit d’Armes químiques ni a Banyoles ni a l’Iraq clamava també per la innocència dels detinguts, als quals es va comissar sabó, i altres substàncies innòcues, com a tota prova inculpatòria. Tot i això, en el context post-11M, 4 de les 5 persones que van ser jutjades pel Comando Dixan van ser condemnades a entre 6 i 9 anys de presó i expulsades a Algèria després de complir la pena.

L’absència d’un treball que abordi el cas Dixan des d’una perspectiva crítica i la reaparició a Catalunya d’operacions policials d’envergadura contra suposats terroristes islamistes o anarquistes, són factors que ara fa un any impulsen la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines a treballar en el documental. Els atemptats de París i l’actual conjuntura internacional reblen la vigència incontestable de la iniciativa. La Plataforma va encapçalar, des de l’inici del cas, la denúncia pública del cas i va assumir la defensa dels implicats; en l’àmbit jurídic, a través dels advocats Sebastià Salellas i Benet Salellas, i en l’àmbit polític, amb mobilització i exigències permanents a institucions i representants polítics.

El documental s’estructura a partir de retrobament de tres membres de la Plataforma, Sílvia Rispau, Benet Salellas i Mostafà Shaimi, amb quatre dels integrants del suposat Comando Dixan, Ali Kaouka, Souhil Kaouka, Mohamed Amine Benaboura i Mohamed Tah- raoui. És l’agost de 2015, a les ciutats algerianes d’Alger i Chlef. A través d’aquest reencontre i de les seves converses es reconstrueix el cas al mateix temps que es re exiona entorn la islamofòbia, el dret penal de l’enemic, les lleis d’estrangeria i antiterrorista o el sistema penitenciari.

L’equip del documental, que compta amb la productora Produccions Itinerants, ha iniciat una campanya de recaptació de fons per a la realització, distribució i difusió del llargmetratge. Entre altres, aquesta setmana ha engegat un Verkami a través del qual pretén recaptar un mínim de 5.000 euros. A més, ha programat actes de presentació del projecte i de debat a Girona (divendres dia 11, a les 20 h, Ateneu Salvadora Catà) i a Banyoles (dissabte dia 12, a les 17.30 h, a la Sala 0 de l’Ateneu – CMEM). 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid