Més que la commemoració d’una derrota, les Voltes varen acollir ahir un acte per celebrar 300 anys de resistència de la identitat i la llengua del Regne de Mallorques, malgrat la pèrdua de les seves institucions. Aquest i la voluntat d’iniciar el camí cap al dret a decidir són els missatges que va voler donar la comissió cívica del Tricentenari en el dia que es complien tres segles de l’entrega de les claus de Palma a l’exèrcit borbònic, segons informa Ara Balears
Aquell acte simbòlic marca l’inici de la desaparició del Regne de Mallorques, que després es va annexionar a Castella definitivament amb l’aprovació del Decret de Nova Planta, el 28 de novembre. Per dret de conquesta s’aboliren les institucions pròpies i s’imposaren les lleis absolutistes castellanes. “Va ser l’inici del daltabaix que patim ara”, va indicar ahir el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu.
L’acte d’ahir era un punt d’inflexió en totes les activitats que la comissió, sense suport institucional, ha duit a terme durant aquest any. “Si fins avui hem treballat per recuperar la memòria històrica, a partir d’ara comença la conscienciació per caminar cap a la llibertat, cap al dret a decidir”, destacà Mateu.
Els paral·lelismes entre el regne de Castella i el Govern Bauzá eren obligats. “Tot i guanyar la Guerra de Successió, als castellans els costà molt fer-se amb el control, hi havia rebel·lió”, recordà Mateu, per comparar-ho amb el rebuig que han provocat les polítiques espanyolistes de Bauzá i que han desembocat en la seva derrota a les urnes.
A la commemoració hi acudiren representants del Govern, del Consell i de l’Ajuntament de Palma. Miquel Ensenyat, nou president de la institució insular, va recordar l’espoli insostenible a què varen ser sotmeses les Illes a partir d’aleshores. “Més que una província, passarem a ser una colònia”, va afegir després el president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca , Cristòfol Soler. El també expresident del Govern va reclamar valentia a la presidenta, Francina Armengol, per trobar solucions a l’espoli fiscal. El regidor del districte Centre, Llorenç Carrió, per part seva, va voler recordar una altra desfeta, la matança de Sbrenica, de la qual ahir es complien 20 anys.
Gloses, teatre i cançons
El cantautor Biel Majoral, els glosadors Mateu Xurí i Maribel Servera, i el grup Taverners foren alguns dels qui varen participar en la commemoració ahir. Les seves actuacions es varen alternar amb les representacions de diverses escenes de la Guerra de Successió a Mallorca. A l’acte hi acudiren unes tres-centes persones, entre les quals hi havia representants polítics, tant d’ajuntaments com del Govern i del Consell.
Amb la commemoració de la capitulació de Palma, la comissió del Tricentenari enceta ara una nova programació d’activitats arreu de l’illa de Mallorca en què es posarà l’accent en quines són les passes a fer en el camí cap al dret a decidir, de “reconvertir la resistència a prova de dictadures” per continuar el camí dels pobles sobirans, en paraules de Mateu
