Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Repressió franquista
La justícia argentina ordena l'arrest de Martín Villa per la seva relació amb els crims del franquisme

La llista d'exfranquistes extraditables, entre ministres i membres de les forces armades, es completa amb 19 persones més relacionats amb la mort de Puig Antich, dels morts de Vitòria i dels darrers afusellaments del règim dictatorial

01/11/2014 Drets i Llibertats

La jutge argentina que instrueix la causa contra el franquisme, María Servini de Cubría, ha dictat una ordre internacional de detenció contra l'exministre espanyol Rodolfo Martín Villa i 19 persones més.

La llista d'exfranquistes extraditables es completa amb Fernado Suárez González, Jesus Celles Mohedano, Jesús González Reguero, Abelardo García Balaguer, Antonio Carro Martínez, exministre de la Presidència (1974-1975); Licinio de la Font, exministre de Treball (1969-1975) i vicepresident (1974-1975); Antonio Barrera Irimo, exministre d'Hisenda (1973-1974) i exvicepresident segon (1974), mort el passat 24 de setembre.

Com a Utrera Molina, a Licino de la Font, Carro i Barrera d'haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Puig Antich en 1974. La germana de l'últim condemnat en el garrot vil a Espanya és una de les querellants de la causa.

A l'exministre de Presidència, Antonio Carro, li acusa de convalidar la sentència de mort de Puig Antich i dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre d'1.975 a Madrid, Barcelona i Burgos, en les quals van ser executats José Humberto Baena Alonso, José Luís Sánchez Bravo Sollas, Ramón García Sanz, Juan Parets Manot, i Ángel Otaegui Echeverría.

També figuren José María Sánchez Ventura Pascual, exministre de Justícia (1975); Alfonso Osorio García, exministre de la Presidència (1975-1977), Jesús Quintana Saracíbar, capità de la Policia acusat d'assaltar l'Església de Sant Francisco d'Assís a Vitòria, on van morir cinc treballadors; Carlos Rei González, exmembre del Consell de Guerra que va jutjar a Puig Antich.

Contra Sánchez Ventura es dirigeix per haver signat les sentències de mort dels últims afusellaments del règim franquista, igual que contra *Fernándo Suárez, mentre que Osorio està acusat per la seva responsabilitat per la mort dels treballadors de Vitòria.

Membres de les Forces Armades

A més d'aquests càrrecs polítics, la querella es dirigeix contra antics membres de les Forces Armades, auditors del Cos Jurídic de l'Exèrcit o un mèdic ginecòleg acusat de substracció de menors.

A petició de la Fiscalia, ha imputat a Antonio *Troncoso (coronel auditor del Cos Jurídic Militar), Carlos Rei (antic capità auditor del cos jurídic de l'Exèrcit) i a antics membres de les Forces Armades, Jesús Quintana, Jesús González, Ricardo Algar, Félix Criat, Pascual Honrat, Jesús Martínez, Benjamí Solsona i Atilano del Valle.

A més, imputa a Abelardo García, denunciat pel cas de Flor Díaz Carrasco qui busca al seu germà desaparegut a l'Hospital Municipal de la Línia de la Concepció el 6 de novembre de 1967 on treballava com a mèdic ginecòleg.

Querella Argentina

Els ciutadans argentins descendents de l'exili republicà, van començar el 2010, més precisament, el 14 d'abril, el que ara es coneix com "Querella Argentina",que tramita la Jutgessa, Dra. Servini de Cubría, a la ciutat de Buenos Aires.

En aquesta querella s'han admès a tràmit a 334 persones querellants i 175 denuncies de tot l’Estat Espanyol, algunes col·lectives com les presentades pel PCE o per la CNT, o les d'ERC, que inclou la del President Lluís Companys, afusellat per la dictadura el 15 d'octubre de 1940 i altres a títol personal. A Catalunya, s'han adherit 54 entitats a la querella.

"El procés contra els crims del franquisme forma part del procés de ruptura democràtica. Sense ruptura democràtica no hi haurà Independència ni República Catalana. La querella es, senzillament, exercir la democràcia, reclamat Justícia, perseguint la Impunitat de l’Estat espanyol" va manifestar Diego Arcos, president del Casal argentí de Barcelona. 


Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid