Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
REPRESSIÓ
Noves adhesions a la querella contra els crims del franquisme

Diverses entitats (a més a més de sindicats i els partits polítics que van donar suport a al querella al Parlament de Catalunya) han presentat avui al Consolat Argentí de Barcelona les seves adhesions a la querella argentina contra els crims del franquisme

15/04/2014 Drets i Llibertats

Avui s'ha fet una roda de premsa al Consolat Argentí de la Ciutat Comtal amb la presència del  president del Casal Argentí de Barcelona Diego Arcos (també hi eren presents entre d’altres el membre de la Confederació Sindical Catalana  Antoni Alarcon i els regidors de la CUP David Vidal i Josep Manel Ximenis )  on s’ha explicat que diverses entitats s'han adherit a la querella contra els crims del franquisme oberta per una jutge argentina i que la querella s'ha ampliat amb el cas d'un altre afusellat l’any 1940 al Camp de la Bota que era de nacionalitat argentina. Per  ara hi ha 54 entitats adherides a la querella, les més conegudes de les quals són:

Federació d’Associació de Veïns de Barcelona, CCOO (Comissions Obreres), UGT (Unió General de Treballadors), la Intersindical-CSC (Confederació Sindical Catalana), USOC (Unió Sindical Obrera de Catalunya), la CGT (Confederació de Treballadors de Catalunya), Avalot, Joves Comunistes, Joventut d'Iniciativa per Catalunya, ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana), CUP (Candidatura d'Unitat Popular), JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya), Ajuntament d'Arenys de Munt i Regidoria de la CUP d'Arenys de Munt.

 A la roda de premsa també s’ha informat que a la querella s'hi ha afegit com a acusació la República Argentina, que es converteix en el primer Estat que es persona en una causa per crims contra la humanitat  i que en els últims dies s'ha demanat la citació del rei Juan Carlos I, com a màxim representant de l'Estat espanyol.

Per la seva banda David Vidal, regidor de l'Ajuntament de Reus i representant de la CUP en aquesta roda de premsa ha afirmat que posaran en coneixement de la jutgessa i de l’equip que instrueix la querella contra els crims del franquismes a Argentina el màxim nombre de casos per a la seva consideració.

Vidal ha recordat davant del mitjans de comunicació el cas de Cipriano Martos, el darrer assassinat del feixisme a Reus l'any 73. Martos fou torturat fins la mort després de participar en una jornada de lluita obrera i fou obligat a veure el contingut d'un còctel molotov fet que li provocà greus ferides internes que finalment el portaren a  la mort. Martos fou enterrat al cementiri de Reus sense el coneixement de la seva família. Vidal ha recordat que l’ajuntament de Reus, governat per CIU i PP es va negar a fer un mínim reconeixement a Martos en el marc de la celebració de l’1 de maig del 2012.

Ajuntaments amb presència de la CUP com Girona o Berga han donat recolzament a la querella argentina contra els crims del franquisme, en aquest sentit la CUP de Reus presentarà en el proper ple una moció en el mateix sentit i amb la particularitat de la mort de Cipriano Martos al setembre de l’any 1973.

El 30 d'abril davant  del silenci del govern reusenc diversos col·lectius han convocat una marxa que transcorrerà pel centre de la ciutat i acabarà davant de la caserna de la Guardia Civil de Reus, indret on fou assassinat Martos i on es retrà un petit homenatge.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid