Cal ser plenament conscient que els fets esdevinguts aquest 9 de novembre tindran cua i que no poden ser condensats en un article d’emergència. Però podem avançar unes primeres consideracions principals relacionades amb les expectatives que s’han generat al llarg dels fets polítics majors que han marcat els darrers mesos.
El fet principal és la importància inqüestionable de la participació popular. El nombre de vots aplegats que depassen amb escreix els dos milions, amb un alt percentatge de vots favorables, tot i les dificultats d’un procediment amb excessives mancances, ha estat una demostració de voluntat política del poble català.
L’objectiu llançat per la CUP d’utilitzar aquesta oportunitat per a empènyer el camí cap a la Independència s’ha acomplert. La diada d’avui posa en relleu, d’una manera remarcable, la important capacitat política tàctica de la CUP i de l’independentisme d’esquerres més polititzat, que ha sabut situar el 9N en la perspectiva de la lluita per la Independència. D’altra banda, cal rebatre de ple la pretensió de CiU de capitalitzar en exclusiva aquest resultat per mitjà de la utilització partidista de la informació amagant les insuficiències de la seva línia política davant el fons del repte independentista. El 9N ha estat un acte de desconnexió de caràcter definitiu amb l'estat i la reclamació de la república catalana independent.
Cal partir de la constatació que el fet d’haver assolit aquesta fita obre davant nostre un nou panorama que té com a principal resultat fer inevitable la resolució del plet independentista en un termini de temps breu. Si es pot parlar de mandat, com a conclusió d’aquesta opinió col·lectiva manifestada massivament, el clam del 9N comporta la necessitat de traduir la voluntat política en un procés que ara ha de ser efectiu: eleccions anticipades de manera immediata com a pas previ a un referèndum definitiu.
El 9N ha obert la caixa dels trons. Ho veurem ben aviat.
