Moldàvia és una atractiva ventafocs per a la Unió Europea (UE), que els últims mesos no ha cessat de demanar-li la mà. Per la capital del país, Chisinau, hi han passat des d’Angela Merkel fins al president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, que, durant una visita recent, va declarar al diari Adevărul Moldova que “una agenda de reformes europees és la millor solució perquè la República de Moldàvia consolidi la seva democràcia”.
Aquest matrimoni es consagrarà el 27 de juny mitjançant la signatura de l’Acord d’Associació entre la UE i Moldàvia. Fins avui, la república també guarda el seu estatut de membre de la Comunitat d’Estats Independents (CIE), l’organització sorgida després de la desintegració de l’URSS. El viceministre rus de Desenvolupament Econòmic, Alexei Likhatxev, ha advertit Moldàvia de les conseqüències de jugar a dues bandes. Likhatxev ha avisat que l’acostament de Moldàvia a la UE podria afectar la seva relació amb la CIE. Malgrat la importància d’aquests canvis, el govern moldau no ha convocat cap referèndum per esbrinar què opina la ciutadania. Tan sols les elits polítiques han pres part a l’hora de concertar aquest matrimoni entre Moldàvia i la UE que, no obstant això, ha estat titllat “d’elecció sobirana” per Durão Barroso.
Segons les enquestes, un 41% de la població moldava confia que l’acostament del país a la UE es tradueixi en una millora del nivell de vida; mentre que el 48% creu que les seves condicions de vida empitjoraran. Per les que no desitgen l’adhesió a la UE, la signatura de l’acord es llegeix com una catàstrofe planejada i una pèrdua d’autonomia. Per les proeuropees, l’acord, que només regula les relacions de lliure comerç i política exterior de Moldàvia, significa posar un peu a la UE.
“Aquest acord és econòmic i polític i afavorirà els inversors. No és sinònim d’una adhesió a la UE. Passaran moltes primaveres fins que es produeixi una integració, si és que es planteja algun dia”, explica a la Directa el sociòleg i periodista Vitalie Sprânceană. “L’acord no s’ha sotmès a un debat i l’oposició política, el Partit Comunista de Vladimir Voronin, no ha pogut dur a terme cap anàlisi sobre les seves conseqüències. S’ha acceptat tal qual i, mentre alguna gent ho veu com un atac a la sobirania de Moldàvia, d’altra afirma que és la solució a tots els nostres problemes, el nostre flotador salvavides. Aquí s’ha acabat el debat”.
A quina unió?
Des dels anys noranta, Moldàvia ha oscil·lat en la seva posició cap a la UE: “El 2001, el Partit Comunista, llavors al govern, va prometre l’adhesió a la Unió de Rússia i Bielorússia. El 2005, va canviar de rumb i va decidir la via de la UE. Des de llavors, es percep un refredament de les relacions amb Rússia. Durant tot aquest procés, mai no s’ha preguntat a la població quina opció volia. De fet, quan entrem al terreny econòmic, es tracta del mateix capitalisme neoliberal, cadascun amb el seu estil. L’elecció és falsa, perquè no tries entre Est o Oest, sinó entre dues formes de capitalisme, ambdues dures i neoliberals, que impliquen costos socials enormes. No és aquesta l’elecció que hem de fer”, conclou Sprânceană.
Les vigílies de l’acord, les disputes entre els sectors partidaris i detractors de la UE afloren al peu d’una avinguda cèntrica de Chisinau. El jove xofer de l’autobús que cobreix el trajecte entre Iasi, al nord de Romania, i Chisinau dubta del futur promès dins la UE: “Entrar a la UE? Trigarem i ens costarà renunciar a moltes coses. Saps com ens desenvolupem avui dia? Muntant, a l’avinguda Stefan cel Mare de Chisinau, una casa de canvi de divisa estrangera cada cinc metres. En això consisteix el nostre desenvolupament, a viure gràcies a les remeses dels que han emigrat del país”. Vasile, cambrer, tampoc mostra cap simpatia per l’acostament a la UE: “Entrar a la UE amb els nostres sous? Mira el que va passar a Romania: preus com a la UE i sous de 300 euros. Això és el que ens espera”. Vasile treballa en un restaurant on un plat costa al voltant de 7 euros i el seu sou amb prou feines arriba als 180 euros al mes. Moltes empreses, com Primark o Tesco, es beneficien de l’explotació de la mà d’obra moldava sense respectar unes mínimes normes laborals. El personal treballa de dilluns a diumenge, sense pagues extres i per uns sous que no cobreixen la seva subsistència.
Elena, farmacèutica, és més optimista: “Val la pena picar a la porta de la UE. La nostra vida millorarà amb els diners dels fons europeus”. Ella no tem la pujada dels preus. En indagar com es veu la UE des dels passadissos d’una llibreria molt cèntrica, la dependenta recomana el diari d’una periodista moldava emigrada a Itàlia a la recerca d’oportunitats laborals europees. A les cartes enviades als seus fills, la periodista relata la seva detenció per manca de papers i les infinites penúries laborals viscudes cuidant gent anciana per menys de 300 euros al mes. A pocs passos de la llibreria, la dependenta de la botiga de bombons Alegria, els populars bombons soviètics moldaus que continuen endolcint el paladar a les nostàlgiques d’aquells temps, pensa en la UE com a sinònim d’un sou decent, però desconfia del futur que tindria el país dins la UE: “A diferència d’aquí, allà es viu amb un sou. Per això molts dels nostres joves marxen a l’Oest”. A Moldàvia, el sou mitjà ronda els 230 euros mensuals i els aparadors de les botigues exhibeixen, sense embuts, preus europeus de marques estrangeres.
Actualment, es calcula que la tercera part de la població moldava ha emigrat i que el PIB del país se sosté gràcies als seus enviaments de diners. Moltes han emigrat a Romania, on constitueixen la primera comunitat estrangera del país. Altres a Itàlia i a l’Estat espanyol: “La gent amb més capital social i econòmic se’n va a Occident. Emigrar als països occidentals suposa una inversió de milers d’euros arran dels tràmits legals que cal fer. Moltes professores han anat a l’Estat espanyol, on treballen netejant. “Cobro quatre vegades més que a Moldàvia i estic contenta, encara que hagi renunciat a la meva professió”, explica Victoria.
El miratge europeu
Vitalie Voznoi, activista pels drets civils de la comunitat russa a Chisinau, desconfia completament de l’acostament a la UE, a la qual acusa d’un discurs de doble raser. “Parlem de justícia per tots i veiem que, a Moldàvia, hi ha una justícia per al poder i una altra per a la gent. Els polítics de la UE coneixen aquesta situació i, a pesar que advoquen per la lluita contra la corrupció, col·laboren precisament amb aquest poder corrupte”. En el terreny polític, la seva decepció es deu al desmantellament de l’oposició, temptada pels fons de la UE: “El Partit Comunista, ara a l’oposició, ha estat segrestat per un dels grans oligarques proeuropeus. L’ideòleg del partit, Marc Tcaciuc, en el qual havíem dipositat moltes esperances perquè defensava principis i valors i no els diners, ha estat expulsat del comitè”, afirma Voznoi.
Tot i que la integració europea es ven com una oportunitat de modernitzar l’economia del país, Voznoi té clar que Moldàvia es convertiria en una “perifèria de la perifèria de la UE”. Per a l’activista, existeixen tres fonts d’ingrés que l’establishment vol mantenir: “D’una banda, el govern liberal de Iurie Leancăestà interessat que la gent emigri del país perquè, així, els fons de la UE seran gaudits només per les elits. Aquestes transferències de diners tindrien com a objectiu mantenir Moldàvia com a Estat frontissa entre Rússia i Occident”. La segona font d’ingressos a la perifèria de la UE és el turisme sexual, que podria ser gestionada per oligarques com Vlad Plahotniuc, vigilat per la Interpol i acusat de blanqueig de diners. Un rumor que el mateix Plahotniuc nega, encara que alguns mitjans, com Adevărul Moldova, han informat sobre aquest fet. La tercera i última font d’ingressos procedeix del reciclatge d’escombraries procedents de la UE. Moldàvia es convertiria en un dels abocadors d’Europa, amb les conseqüències ecològiques i la contaminació que comporta. Ja està en marxa la instal·lació d’una fàbrica gestionada per una empresa italiana al poble de Tantareni.
Encara que, en el terreny ideològic, hi ha càrrecs polítics a favor i en contra de la UE, Voznoi denuncia la simbiosi que es produeix entre ells quan es tracta de negocis. “En la concessió de terrenys municipals a agents privats, es produeix una coalició entre favorables a la UE i euroescèptics i, al final, s’entenen perquè són com una coalició d’homes de negocis, sense principis”, afirma.
Davant aquesta situació, algunes moldaves enyoren els temps de l’URSS. És impossible mesurar el mapa de la nostàlgia soviètica. Enmig del mercat de Chisinau, entre peces de cotxe i cireres d’horta per menys d’un euro –perquè no ostenten cap segell bio o eco que n’encareixi el preu–, Sprânceană explica que la seva postura no és exactament de nostàlgia “per l’URSS”, sinó més aviat “de reivindicació d’un sistema igualitari, on un es graduava i tenia una feina i la salut o l’educació eren universals”. “Abans, cadascú tenia el seu propi camí en la societat”, diu Sprânceană, “ara, l’hem perdut i encara no l’hem trobat”.
Aquest article va ser publicat a la DIRECTA n.367. Pots subscriure-t’hi o trobar-la als nostres punts de venda.
