Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'immobilisme de l'Estat espanyol i els moviments socials com agents del canvi
Per Josep Font Bernaus, membre del Compromís per Cerdanyola (CpC) i de Cerdanyola per la Independència (CxI-ANC) Per Josep Font Bernaus, membre del Compromís per Cerdanyola (CpC) i de Cerdanyola per la Independència (CxI-ANC)

Certament crec que hem entrat en un nou escenari que ben segur portarà canvis no només de formes sinó també de fons. És evident que les actuals classes dirigents han esgotat el seu projecte i que el tàndem format pels borbons i els falangistes ja no dóna més de si.

Els símptomes són ben patents, és evident que no han estat capaços de fer evolucionar el sistema cap a formes de Democràcia Plena sinó que, contràriament, intenten fer-nos tornar enrere, cap a temps passats amb molt autoritarisme i poca creativitat. Mentrestant, l'oposició és manté subordinada als que han manat sempre i no ofereix cap garantia de canvi sinó de més i més submissió.

És la conseqüència lògica dels canvis fets des de dalt a l'anglesa. La democràcia representativa està en crisi i les actuals classes dirigents es mostren incapaces d'evolucionar i buscar sortides als greus problemes que té la societat espanyola.

El protagonisme i la força dels Moviments Socials d'aquests últims mesos em fan creure que l'hora del canvi ha començat. Aquest any passat, el 2013, les manifestacions s'han incrementat en un 70%. La Força de l'Assemblea Nacional Catalana per impulsar canvis que poden acabar afectant a tot l'estat Espanyol em recorda a l'Assemblea de Catalunya (1971-1977), una plataforma unitària que agrupava l'oposició catalana política i social contra el franquisme l'acció de la qual va ser la veritable impulsora dels canvis que es van produir després. Ara, com aleshores, s'estant creant les condicions a partir dels debats.

La força de la PHA, el 15 M, el 22M, el Procés Constituent, els iaio flautes i altres moviments socials, són els que van impulsar l'inici dels debats posteriors que en la pràctica són l'embrió del canvi davant l'immobilisme dels partits polítics majoritaris. L'aparició de les CUP com a força política al Parlament, als Ajuntaments i al carrer, i la tímida evolució d'ICV també hi han contribuït.

Però encara ens queda un últim esglaó per pujar: canviar les persones per adaptar-les als nous temps, el canvi social a partir del canvi personal. Tot esta per fer i tot és possible.

Valora
Rànquings
  1. Comunicat de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGI) en relació a la visita de Felip VI a Montserrat i Badia del Vallès el proper 23 de juny
  2. Les Corts a Barcelona acull l'acte "Per la Llengua, per la la Terra"
  3. L'historiador Fermí Rubiralta desmunta les acusacions falses sobre Daniel Cardona i els germans Badia
  4. La CUP-Som Poble posa el crit al cel amb l’enèsima concessió de l’Ajuntament de Cadaqués al sector turístic.
  5. Per un Correllengua simultani i unitari als Països Catalans
  6. Cal reconstruir la unitat estratègica cap a la independència amb rebel·lia i realisme
  7. Arnau Mayans i Carles Castellanos debaten a Arenys de Mar sobre el llegat de Fèlix Cucurull i l’independentisme dels 60
  8. SOS Pirineus denuncia pressions per part d’excàrrecs polítics i convoca un acte públic a Bellver de Cerdanya
  9. La traïció dels líders
  10. USTEC·STEs (IAC) demana a TV3 una rectificació del programa 30 minuts sobre l'escola inclusiva
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid