Certament crec que hem entrat en un nou escenari que ben segur portarà canvis no només de formes sinó també de fons. És evident que les actuals classes dirigents han esgotat el seu projecte i que el tàndem format pels borbons i els falangistes ja no dóna més de si.
Els símptomes són ben patents, és evident que no han estat capaços de fer evolucionar el sistema cap a formes de Democràcia Plena sinó que, contràriament, intenten fer-nos tornar enrere, cap a temps passats amb molt autoritarisme i poca creativitat. Mentrestant, l'oposició és manté subordinada als que han manat sempre i no ofereix cap garantia de canvi sinó de més i més submissió.
És la conseqüència lògica dels canvis fets des de dalt a l'anglesa. La democràcia representativa està en crisi i les actuals classes dirigents es mostren incapaces d'evolucionar i buscar sortides als greus problemes que té la societat espanyola.
El protagonisme i la força dels Moviments Socials d'aquests últims mesos em fan creure que l'hora del canvi ha començat. Aquest any passat, el 2013, les manifestacions s'han incrementat en un 70%. La Força de l'Assemblea Nacional Catalana per impulsar canvis que poden acabar afectant a tot l'estat Espanyol em recorda a l'Assemblea de Catalunya (1971-1977), una plataforma unitària que agrupava l'oposició catalana política i social contra el franquisme l'acció de la qual va ser la veritable impulsora dels canvis que es van produir després. Ara, com aleshores, s'estant creant les condicions a partir dels debats.
La força de la PHA, el 15 M, el 22M, el Procés Constituent, els iaio flautes i altres moviments socials, són els que van impulsar l'inici dels debats posteriors que en la pràctica són l'embrió del canvi davant l'immobilisme dels partits polítics majoritaris. L'aparició de les CUP com a força política al Parlament, als Ajuntaments i al carrer, i la tímida evolució d'ICV també hi han contribuït.
Però encara ens queda un últim esglaó per pujar: canviar les persones per adaptar-les als nous temps, el canvi social a partir del canvi personal. Tot esta per fer i tot és possible.