L'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha negat a participar en l'homenatge a les víctimes dels bombardeig feixistes contra la població civil a Xàtiva. El responsable del PP ha fet servir l'habitual argument que és "alcalde de tots" i que no vol "reobrir ferides."
Aquest acte d'homenatge a les víctimes contra la població civil se celebra des de finals dels anys 90, amb especial rellevància, quan l'any 2007 el Consell de la Joventut de Xàtiva, a través d'aportacions populars, va finançar l'aixecament d'un monument en el lloc del bombardeig.
Tal i com recorda el digital ElDiario-Comunitat Valenciana, Alfonso Rus es va negar a permetre la construcció d'aquest petit monument a les víctimes, que finalment es va construir durant el govern de Zapaterodavant de l'estació, en sòl d'Adif. L'obra, batejada com "Aixopluc", va ser dissenyda per l'artista Miquel Mollà.
Rus, indulgent amb els crims feixistes
Alfonso Rus ha donat moltes més mostres de simpatia amb el franquisme i els crims feixistes. Convé recordar que el PP ha votat reiteradament contra la retirada d'honors de Franco com a alcalde perpetu, fill honorífic i fill predilecte de la ciutat. En aquest sentit, Rus va encobrir els joves de NNGG de Xàtiva que van aparèixer en imatges en actituds i simbologia feixistes afirmant que eren "criaturades."
La barbàrie feixista contra la població civil
El bombardeig aeri de Xàtiva del 12 de febrer de 1939 va causar 129 morts i més de 300 ferits. El llançament de les bombes el va realitzar l'aviació feixista italiana a les ordres de l'exèrcit espanyol i del General Franco. Les bombes van causar estralls sobre l'estació del tren de la ciutat i sobre cases veïnes. Es tractava de bombes de 250 quilos llençades des de l'aire; testimonis orals de l'època explicaven que es van arribar a trobar restes humanes sobre arbres a centenars de metres de la zona del bombardeig.
