Quan es parla d'executar monàrquics i aristòcrates, la memòria històrica sol viatjar directament a la guillotina de París. Tanmateix, la història republicana catalana guarda un capítol singular i poc divulgat: a Girona també es van executar Borbons.
El 13 d'octubre de 1936, en plena Guerra Civil (o Guerra dels Tres Anys), la justícia republicana va executar al castell de Sant Julià de Ramis el militar colpista José Borbón y Rich. Fill d'una nissaga d'impunitat, el seu pare —José Borbón y de la Torre, cosí d'Alfons XIII— havia assassinat la seva pròpia dona el 1926, un crim masclista que la dictadura de Primo de Rivera i la corona van amagar impunement sota la façana d'un "accident amb arma de foc" sense cap mena de judici. A diferència d'aquell privilegi feudal, el fill va trobar a Girona la legitimitat d'un tribunal que no entenia de llinatges ni de decrets reials quan es tractava de defensar la República contra el cop d'estat del 18 de juliol.
Avui dia, però, la dignitat d'aquell acte republicà queda encoberta per un anacronisme al cementiri municipal de Girona.
Probablement el cadàver del Borbó va ser llençat a una fossa comuna el 1936 però el règim franquista el va traslladar el 1939 a un nínxol preferent on encara avui llueix la flor de lis borbònica (les tombes dels Borbons acostumen a mostrar el seu símbol heràldic).
Resulta sorprenent que, 87 anys després, la ciutat mantingui un espai de privilegi per a un militar feixista sense que estigui gens clar qui paga el manteniment d'aquest nínxol. Girona va saber jutjar la monarquia el 1936; ara caldria retirar la flor de lis del seu cementiri.
