La matinada del 27 de setembre de 1975, cinc militants antifeixistes van ser executats després de les penes de mort dictades en consells de guerra i ratificades pel règim franquista. Van ser les darreres execucions de la dictadura amb Franco encara viu.
Els militants d’ETA Juan Paredes Manot «Txiki» i Ángel Otaegi Etxeberria van ser afusellats a Barcelona i Burgos, respectivament. Els militants del FRAP José Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz van ser executats a Hoyo de Manzanares, a Madrid.
Els processos militars van estar envoltats de denúncies per tortures, irregularitats i manca de garanties per a les defenses. Les cinc condemnes van provocar una forta mobilització antifranquista i una onada de protestes internacionals.
Txiki tenia només 21 anys. Va ser afusellat prop del cementiri de Collserola per un escamot de voluntaris de la Guàrdia Civil. El seu germà Mikel i els advocats Marc Palmés i Magda Oranich van ser testimonis dels seus darrers moments.
De la dictadura a la monarquia
Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i, dos dies després, Joan Carles I va ser proclamat rei. Però el canvi a la prefectura de l'Estat espanyol no va significar la desaparició de la violència policial i parapolicial.
Durant els mesos següents es van succeir morts en manifestacions, controls policials, actuacions de les forces de seguretat i accions de grups parapolicials. Un dels episodis més greus va ser la matança del 3 de març de 1976 a Vitòria, quan una actuació policial contra els treballadors reunits a l'església de Sant Francesc d'Assís va acabar amb cinc morts.
L’octubre de 1976, el PSAN-Provisional va dedicar una pàgina del número 52 de Lluita a denunciar aquella violència. Ho feia amb un titular sense ambigüitats. La publicació recollia, cronològicament, els noms de 24 persones mortes entre febrer i setembre de 1976:
MONARQUIA = 24 ASSASSINATS.
• Teófilo del Valle Pérez, mort a una manifestació, a Elda, el febrer del 1976.
• Romualdo Barroso Chaparro, mort per les forces antidisturbis, a Vitòria, el dia 3 de març.
• Pedro María Ocio, mort per les forces antidisturbis, a Vitòria el dia 3 de març.
• Francisco Aznar, mort a Vitòria el dia 3 de març.
• José Castillo, mort de ferida de bala del dia 3 a Vitòria, el 6 de març.
• Bienvenido Pereda Moral, mort per ferides de bala del dia 3 a Vitòria, pocs dies després.
• Juan Gabriel Rodrigo Knafo, mort per la policia en una manifestació pels fets de Vitòria, el mes de març, Tarragona.
• Vicente Antonio Ferrero, mort per la Guàrdia Civil en una manifestació pels fets de Vitòria, a Basauri el mes de març.
• Oriol Solé Sugranyes, mort per la Guàrdia Civil quan intentava passar la frontera, després de l’evasió de Segòvia, el mes d’abril.
• Felipe Suárez Delgado, mort per la Guàrdia Civil a León, en un control de carretera, el mes d’abril.
• Imanol Carmendia, militant d’ETA, mort per la Guàrdia Civil en un tiroteig quan passava la frontera per anar a Pamplona, el mes d’abril.
• Bernardo Bidalola Achega, “Txirrita”, militant d’ETA mort per la Guàrdia Civil en un tiroteig al Collado de Lizayeta, (Navarra), el mes d’abril.
• Ángel Iruretagoiena, militant d’ETA, mort quan transportava un explosiu, el dia 8 de maig.
• Aniano Giménez Santos, militant del Partit Carlista, mort per bandes parapolicials al Montejurra, el mes de maig.
• Ricardo García Pellejero, mort per bandes parapolicials, al Montejurra, el mes de maig.
• Alberto Soliño Mazach, mort per un guàrdia civil de paisà a Eibar, el 12 de juny.
• Begoña Menchaca, morta per la policia en una manifestació a Santurce, el mes de juliol.
• Carlos Hernández Expósito, mort per la Guàrdia Civil en un control a Segovia, el 18 de juliol.
• Eduardo Moreno Bergaretxe “Pertur”, assassinat per bandes parapolicials a Euskadi Nord, el dia 23 de juliol.
• Francisco Javier Verdejo Lucas, militant de Joven Guardia Roja, mort per la Guàrdia Civil mentre feia una pintada, a Almería, el mes d’agost.
• Kepa Tolosa Goikoetxea, mort per la guàrdia Civil a Beasain, el dia 8 d’agost. Militant d’ETA.
• Jesús María Zabala Erasun, mort per la Guàrdia Civil a Fuenterrabía, el mes d’agost.
• Bartolomé García Lorenzo, mort per la policia, a Tenerife el 24 de setembre.
• Carlos Martínez González, mort per la policia “paral·lela” en una manifestació a Madrid, el 27 de setembre.
La relació publicada per Lluita constitueix un document contemporani d'aquells primers mesos de la monarquia i mostra la lectura que en feia aleshores l'independentisme rupturista: la mort de Franco no havia comportat una ruptura amb els aparells repressius de la dictadura.
Avui, 51 anys després dels afusellaments de Txiki, Otaegi, Baena, Sánchez Bravo i García Sanz, aquella successió de morts permet també confrontar el relat posterior d'una Transició «modèlica» i essencialment pacífica amb la violència política que va acompanyar el procés.
