Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
micromecenatge
Una peça teatral inèdita de Manuel de Pedrolo

Havia de ser un article d’opinió, un assaig sobre la censura de la premsa encarregat per la redacció de la revista “Lluita”, òrgan del partit Independentistes dels Països Catalans (IPC)...i Pedrolo els envia una peça teatral. Una curiosa anècdota que val la pena de recuperar.

16/07/2013 Cultura

Probablement es tracti de la peça teatral més petita. No figura dins de cap catàleg de l’obra pedroliana. És, sens dubte, una peça única i inèdita en aquest sentit escrita l’estiu de 1985. Havia de ser un article d’opinió, un assaig sobre la censura de la premsa encarregat per la redacció de la revista “Lluita”, òrgan del partit Independentistes dels Països Catalans (IPC)...i Pedrolo els envia una peça teatral. Una curiosa anècdota que val la pena de recuperar.

Efectivament, l’any 1985 la revista Lluita va demanar a Manuel de Pedrolo una col.laboració. Pedrolo als anys 80 col·labora en  no poques ocasions per la premsa  militant de diverses  organitzacions de  l’independentisme  combatiu, ja  sia concedint entrevistes  o escrivint petits articles.  Un  dels  militants històrics d’aquell independentisme, Josep Ma Cervelló, exmilitant d’IPC i dels CSPC, recordava  fa un  temps en el seu bloc que  “en aquella època jo estava al consell de redacció [de Lluita] i ens va sorprendre la resposta immediata que vam tenir: Pedrolo no ens enviava un article d’assaig polític sinó una obra de teatre en cinc actes, titulada “Llibertat  d’Expressió”.

L’escrit, inèdit,  de Pedrolo feia companyia a tota mena d’articles sobre els problemes organitzatius de l’independentisme al voltant de l’MDT, la denúncia del model de la Barcelona olímpica que vindria, articles sobre la llengua ( un d’ells signat per Bernat Joan), articles i entrevistes sobre Palestina i Còrsega, etc. Es  tracta  del   núm. 117 de juliol de 1985, ja  fa 28 anys!.

Per una  altra banda Monserrat Bayà, que durant anys ha estat coordinadora de  l’Associació d’Escriptors  en   Llengua Catalana (AELC), també recorda la mateixa  anècdota  en  un  altre “Lluita” (aquest  cop del  PSAN, núm. 244  de setembre  del  2005), en  un  article  inclòs en  un dossier sobre la  commemoració del 15è aniversari de la mort de Manuel de Pedrolo.  En  aquest text  Bayà –que  fou col·laboradora  de l’equip  de redacció del Lluita- recorda que  varen  incloure la peça rebuda a  l’apartat cultural, dedicat a la creació,  Parèntesi lúdic. Aquesta sorprenent  aportació Bayà  la vincula amb  la “generositat” i la “talla  humana” de Pedrolo,   indestriables  amb el compromís cívic  i polític  que  el caracteritzava. Pedrolo va respondre amb immediatesa a la demanda de la redacció del Lluita  i va  lliurar el text  personalment  “en una d’aquelles caminades que feia sovint”. 

La peça  teatral tracta  de la censura  en  les redaccions dels  diaris, un diari  que a  la ficció es  deia “La veu democràtica” , “ja  veiem, doncs, que Pedrolo tenia una opinió  molt formada d’aquesta  paraula”, remarca Montserrat   Bayà, i on   l’articulista acabava llençant tots els articles a la paperera, esbroncat per un  director “suposadament  progressista”  perquè eren  susceptibles de molestar el poder.  Bayà  finalitza  el seu article encertadament   afirmant   que “ben  probablement  Pedrolo  s’ensumava que un dia  això li passaria  a  ell”.

Finalment,  Joana Camí feia aquesta presentació del text teatral a  la  publicació Lluita:

“Manuel de Pedrolo, amb aquella agudesa que li és pròpia i amb una dosi de sarcasme que ens planteja el dilema de no saber si posar-nos a plorar o a riure, ha escrit expressament per a “Lluita” una peça de teatre on queda palès el “teatre” que practica la “democràcia” i els seus òrgans de difusió.

S’hauran produït, en els mitjans de comunicació del nostre país, situacions com les que planteja Pedrolo? Ens agradaria conèixer l’opinió dels periodistes que hi treballen. La dels directors, no cal”.

Col·laboreu en  el  documental que Fundació Manuel  de Pedrolo  i Zeba Produccions impulsen.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid