Els escrits de Pedrolo es caracteritzen per uns estils clars, directes i contundents. Posen fil a l’agulla sobre tants i tants aspectes que afecten a la nostra realitat nacional com a poble en lluita pel seu alliberament nacional i social que reflexen molt bé el pensament de Pedrolo, un home de profundes conviccions independentistes i d’esquerres, ateu i lliurepensador.
Pedrolo és un dels nostres autors contemporanis més universals. La seva extensa obra ho demostra abastament. La seva extraordinària projecció com a escriptor va saber-la aprofitar per a fer vera professió de fe independentista i d’esquerres, el que sens dubte serà una de les causes que provocaran la seva desafecció en determinats cercles literaris i polítics fins a la seva mort. Més enllà del seu teatre, la seva poesia, narrativa o novel·la Pedrolo fou un polemista vibrant com pocs, de conviccions insubornables.
Home honest i fidel a la seva terra, llengua i cultura empra un llenguatge polític gens habitual en aquell moment ja entrats en la dècada dels 70, iniciada la reforma franquista –mal anomenada Transició democràtica- introduint en les seves col·laboracions a la premsa (El Pont Blau, Tele-Express, Avui, Diario de Barcelona,...) conceptes com ocupació, colònia o metròpoli a l’hora de descriure la situació dels Països Catalans. Referint-se així a la nostra condició de nació ocupada, subordinada, espoliada i sotmesa a un procés d’assimilació cultural, lingüística, econòmica i política per part de l’Estat ocupant la finalitat de la qual és la nostra desaparició com a Poble diferenciat. Per a Pedrolo no podia haver reconciliació amb el règim autonòmic que es gestava, donat que el considerava un instrument més del domini de l’Estat completament aliè als interessos populars, la qual concepció convergia absolutament amb l’independentisme combatiu que tot just començava a definir la seva pròpia estratègia d’enfrontament a l’Estat.
Els atacs a l’església, a l’exèrcit, a la Corona i a la classe política dominant com el pujolisme incipient o l’esquerra sucursalista del PSOE...són temes recurrents en els seus articles, com els temes que desmunten les teories del bilingüisme o el paper fet jugar pel franquisme a certa immigració per desnaturalitzar el nostre poble. Tot aquest discurs el fa ser conscient que el limita a col·laborar en determinats mitjans, circumstància que malgrat tot accepta, donat que per a Pedrolo el paper que ha de jugar un intel·lectual és el de prendre partit en contraposició als valors oposats, sense ambigüitats. La seva voluntat era justament arribar a la conscienciació del màxim nombre de persones, per tal que s’afegissin a la lluita per a la independència i el socialisme.
I es que aquest objectiu dual -la independència nacional i l’alliberament social- per a Pedrolo són indissociables i fou un altre dels temes recurrents en els seus escrits. De conviccions marxistes, per a l’autor segarrenc dir-se socialista i estar en contra de la llibertat dels Pobles, a la seva independència, senzillament no casa. Aquesta preocupació social el porta també a qüestionar el paper dels principals sindicats que els responsabilitza de l’estat d’alienació de la classe treballadora, denunciant-los com a eines de transmissió “d’unes normes culturals burgeses en lloc de maldar per la creació d’una cultura popular arrelada en el geni de cada país”.
Les conviccions independentistes i d’esquerres de Pedrolo fan que l’independentisme combatiu naixent en aquells moments de la mal anomenada Transició el tingui per un intel·lectual proper i propi. I, de fet, en no poques ocasions col·labora amb la premsa militant de l’esquerra independentista a través d’entrevistes, col·laboracions i petits encàrrecs. A destacar el poema-pròleg que va escriure per a la publicació del poemari “Crit” editat el 1980 pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Un recull de poemes del poeta, periodista i patriota Àlvar Valls sobre la resistència i la repressió, escrit a la presó i a l'exili per aquest independentista i represaliat, que va viure més de vint anys en situació d'exili polític.
La qüestió és que aviat Manuel de Pedrolo pateix un profund desengany amb el conjunt d’intel·lectuals i escriptors contemporanis, degut al que considerava “la seva progressiva integració en el sistema”, tot abandonant les pròpies conviccions. Pedrolo feia de l’intel·lectual la següent reflexió: “Sembla que tothom està conforme, en teoria, que l’intel·lectual ha d’assumir un paper crític, però a la pràctica acceptem sense protesta que la majoria d’intel·lectuals prenguin partit segons convé als seus interessos de ciutadans”.
I encara accentuava la seva protesta contra el seu paper gregari que ha anant assumint la nostra intel·lectualitat quan afirmava que “l’intel·lectual cobra d’algú, en diners o en dinades, potser en simples béns de subsistència en els millors dels casos, i no vol exposar-se a incórrer en les ires del sistema que possiblement ha eixalat. No és estrany que perdi o vagi perdent la seva capacitat creadora i s’entretingui, en els moments de lleure o de desinterès, amb reelaboracions de materials desactivats per la història o amb certs treballs d’hermenèutica que, per l’enginy que l’obliguen a desplegar, el compensen de la frustració diària de ser ja només, en la seva funció pública, algú que s’ha integrat”.(1)
És obvi que la dimensió del projecte pedrolià molestava. L’escriptor Jordi Coca va dir d’ell que Pedrolo “molestava per l’amplitud de temes tractats i per la transgressió constant que feia de formes, gèneres i temes”. I, és clar, també molestava la seva actitud política, que va ser d’una coherència exemplar, esdevenint Pedrolo “un ésser estrany que s’havia de tolerar, a acusa de l’èxit de les seves obres”.(2)
Aquests aspectes seran tractats convenientment en el documental que Zeba Produccions i la Fundació Pedrolo estan elaborant. La paradoxa de l’èxit editorial i el reconeixement institucional (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979 i 23 premis més ) del conjunt de l’obra pedroliana i el xoc que produeixen les seves profundes conviccions contra el sistema, i que condueixen a una marginació de l’autor per part de les elits culturals, acadèmiques i polítiques que ell mateix menyspreava.
Podeu col·laborar en el micromecenatge a través de Verkami que Zeba Produccions i Fundació Pedrolo impulsen per fer realitat el projecte.
