Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Micromecenatge
"Totes les bèsties de càrrega" una obra mestra de Pedrolo que cal llegir

Recuperem l’obra i la memòria de Manuel de Pedrolo, tal i com pretèn fer el documental projectat per Zeba Produccions i Fundació Pedrolo “Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit”. Col·labora en el seu finançament.

08/07/2013 Cultura

“Totes les bèsties de càrrega” és la història de l’opressió d’un poble aclaparat per una burocràcia absurda i inhumana en un ambient asfixiant, gairebé kafkià. I sobre la voluntat de supervivència i de resistència contra tota submissió i controls que ens evoca la Catalunya sotmesa a l’Espanya franquista.

La novel·la d’un gran simbolisme és un clam a la lluita contra l’assimilació per part de l’ocupant. L’any 2011 Edicions 62 va treure una nova edició d’aquesta obra mestrade Manuel de Pedrolo dins la seva col·leció “la butxaca” pel que torna a ser possibletrobar-la a les llibreries. Hi ha qui l’ha comparat a obres com "1984", d’Orwell o "Fahrenheit 451", de Bradbury. Antoni Munné-Jordà fa unes breus pinzellades d’aquesta brillant obra que no podem deixar de recomanar.

Una de les obres més importants

"Totes les bèsties de càrrega" ha estat considerada una de les obres més importants de Pedrolo, i és l’única novel·la seva publicada dins la col·lecció «Les millors obres de la literatura catalana». Escrita el 1965 i publicada el 1967, l’obra té una intenció d’al·legoria política: amb una estructura tancada en dotze capítols, del «0 (1)» al «12 (0)», narra l’aventura d’un home innominat, i per extensió de tot un poble, sotmès a un procés anorreador de la seva identitat, amb la intenció d’assimilar-lo a la de l’ocupant.

L’obra és presentada en forma de fantasia expressionista, com el cinema de Robert Wiene, o de Murnau o del Fritz Lang de la primera època alemanya, o com el malson absurd d’alguna novel·la de Franz Kafka, dins una estructura amb una dinàmica espaciotemporal implacable i tancada: cada capítol succeeix a l’anterior en el temps (l’acció de l’inici d’un capítol continua exactament l’acció acabada al capítol precedent) i en l’espai (cada capítol s’inicia a l’espai on ha abocat l’acció del capítol precedent, diferent de l’escenari del capítol precedent), però, en abocar el final del darrer capítol a l’espai i a l’acció de l’inici del primer, aparentment s’anul·len el temps trascorregut i fins l’espai recorregut, amb què la sensació d’irrealitat, d’absurditat, d’acció fora del temps i de l’espai, és potenciada.

Valora
Rànquings
  1. Mataró: exigeixen la dimissió de la regidora de Cultura
  2. Denuncien l'atac contra el centre de menors de Vallirana
  3. La pressió veïnal força l’aturada de les obres de l’Agroparc de Gelida malgrat la desobediència d’Ametller Origen i l’Ajuntament
  4. Som Poble-CUP demana la dimissió de l’alcalde de Sant Martí Vell per la seva col·laboració amb la Fundació Princesa de Girona
  5. La CUP, en contra “del bizum de 6 milions dels gironins a la Ryder Cup”
  6. Quan dir “no” és l’únic que queda, de Bartleby a Pedrolo
  7. Ressò mediàtic i social de la condemna a un ultra per una agressió ideològica a Sant Just Desvern
  8. "Cap participació; cap coneixement; cap indici"
  9. Una concentració contra l’ampliació de l’aeroport del Prat tanca l’Ecomarxa
  10. Rússia Xina, Putin, Trump, Brics. Unipolar, multipolar, què en sabem?
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid