Fins ara Sastre portava exercint des fa uns anys com a Secretari d'Acció. Ara emprendrà la direcció del sindicat nacional en substitució d'Isabel Pallarès, que era al capdavant de l'organització des del 1998.
L'elecció de Sastre ha comptat amb el 98% dels delegats, que han donat suport a la seva candidatura de Sastre.
SOM! (acrònim de Sindicalització, Organització, Mobilització) ha estat el lema escollit per aquest 5è Congrés, durant el qual s'han aprovat dues ponències centrals, sindical i d'organitzativa, aprovades amb un ampli suport dels assistents.
La I-CSC ha acordat enfortir el perfil independentista de l'organització, i al mateix temps reforçar l'alternativa sindical i acumulant força "des de la constatació que la lògica del pactisme s'ha acabat."
Durant el congrés també s'ha aprovat una resolució per la defensa dels serveis públic, contra les retallades i per la "la participació de les classes populars en la pressa de decisions."
També s'ha aprovat per unanimitat una resolució que reclama l'alliberament de l'exsecretari general del sindicat basc LAB Rafa Díez Usabiaga, empresonat per causes polítiques.
Carles Sastre, una trajectòria de dècades de lluita
Sastre va néixer l'any 1955 a L'Hospitalet (Baix Llobregat) i va militar al Front Nacional de Catalunya (FNC) durant els primers anys setanta, mentre estudiava Economia a la univeristat. El juny de 1977 va ser detingut i empresonat, i després d'haver passat per la presó Model de Barcelona i per la de Segòvia, i va sortir al carrer per un decret d'amnistia que només va tenir validesa dos dies, els dos que va tardar Martín Villa a presentar un recurs que, en ser acceptat, modificava la decisió inicial i suposava l'ordre de recerca i captura de diversos independentistes, que mai es van afavorir de l'amnistia que alliberava els presos polítics a l'Estat.
Des de la clandestinitat, primer residint a París i posteriorment a la Catalunya Nord, Carles Sastre va participar en la creació de Terra Lliure i va formar part de la seva Direcció Executiva fins al gener de 1985, quan va ser detingut a Puigcerdà juntament amb la seva companya Montserrat Tarragó i Jaume Fernàndez. Després va ser condemnat per l'Audiencia Nacional a 48 anys de presó, i va ser empresonat durant més d'onze anys a les presons de Carabanchel, Sòria i Lleida. Va sortir en llibertat parcial el 1996, sent el pres polític de Terra Lliure que va romandre més anys a la presó. Un cop en llibertat va començar a treballar per a la Intersindical-CSC, assumint diverses responsabilitats.
Sastre col·labora amb Llibertat.cat periòdicament amb articles d'opinió, dedicats especialment a economia i l'activitat sindical.
